Anabasis (Xenophon) Els Deu MilEls Deu Mil And Vida D'artaxerxes


Xenophont (Anabasis, Xenophon)
Language: Catalan
Traducció de Carles Riba

Index

Llibre Segon
Capítol Primer

La lleva de tropes gregues feta per Cirus quan va empendre la seva
expedició contra el seu germà Artaxerxes, tot el que va fer-se
durant la marxa, com va esdevenir-se la batalla, com Cirus finà, i
com els grecs tornaren a llur campament per dormir, creguts que
havien vençut del tot i que Cirus vivia: tals són el fets exposats
en el llibre precedent.

Deliberació Dels Grecs: Ambaixada De Falinos

A punta de dia, els generals reunits s'estranyen que Cirus ni enviï
algú altre per indicar el que calia fer, ni comparegui ell mateix.
Decideixen, doncs, de plegar els bagatges que tenien, i prenent les
armes tirar endavant fins ajuntar-se amb Cirus. Ja es posaven en
marxa quan, a sortida de sol, arriben Procles, governador de la
Teutrània, descendent de Demarat el Lacedemoni, i Glos fill de
Tamos. Aquests diuen que Cirus és mort, i que Arieu, fugitiu, és amb
els altres bàrbars a l'etapa d'on havien partit la vigília; que diu
d'esperar-los-hi tot aquell dia, si havien de fer-hi cap, però que
l'endemà declara que se'n tornarà cap a la Jònia, d'on havia vingut.
En sentir els generals aquestes noves, i en assabentar-se'n els
altres grecs, tots ne van tenir un pes al cor. I Clearc digué:

-Tant de bo que Cirus visqués! Però ja que és finat, anuncieu a
Arieu que nosaltres hem vençut el Rei, i, com veieu, ningú ja no ens
planta cara, i que si vosaltres no haguéssiu sobrevingut, marxàriem
contra el Rei. I prometeu a Arieu que, si ve ací, l'asseurem en el
tron reial: perquè són els vencedors de la batalla que han de
disposar de l'imperi.

Això dit, envia els missatgers, i amb ells Quirísof de Lacedemonia i
Menó de Tessàlia; perquè el mateix Menó ho havia volgut, essent amic
i hoste d'Arieu com era. Els enviats parteixen, i Clearc els espera.

Per altra banda, l'exèrcit es procura queviures com pot, dels
equipatges, degollant bous i ases; i pel que fa a la llenya,
adelantant-se una mica de la falanx, a l'indret on havia estat la
batalla, feien servir els trets, que eren molts, que els grecs
havien obligat als desertors del rei a llançar, i els _gerres_ i els
escuts de fusta dels egipcians: i hi havia també per emportar-se'n
qui sap les astes i els carros buits. Tot plegat ho fan servir per
coure la carn, i així mengen aquell dia.

I ja era cap a l'hora que la plaça és plena, quan arriben uns
heralds de part del Rei i de Tissafernes: bàrbars, si no és un
d'ells que era un grec, Falinos, que s'esqueia a estar vora de
Tissafernes, del qual era considerat, perquè es feia passar per
entès en la tàctica i en el maneig de les armes. Els heralds
s'acosten, criden els caps dels grecs, i diuen que el Rei,
considerant-se vencedor i havent mort Cirus, invita els grecs a
rendir les armes i venir a les portes del Rei a obtenir el que
puguin de bo. Vet aquí el que diuen els heralds del Rei. Els grecs
ho senten amb recor. Amb tot, Clearc s'acontenta de dir, que no són
pas els vencedors que han de rendir les armes.

-Però vosaltres- diu, -oh generals, doneu-los la resposta millor i
més honorable que sapigueu: jo torno de seguida.

I de fet un dels seus assistents el cridava per veure les entranyes
arrencades: perquè s'esqueia a estar sacrificant. Llavors Cleanor
l'Arcadià, que era el més vell, respongué que abans moririen que no
rendirien les armes. I Pròxenos de Tebes:

-El que és jo, Falinos- digué -em pregunto si és com a vencedor que
el Rei demana les armes, o com amic, a tall de presents. Perquè si
és com a vencedor, ¿per què li cal demanar, i no les ve a pendre? I
si les vol haver per la persuasió, que digui què tindran els
soldats, si li fan aquesta graciositat.

A això Falinos respon:

-El Rei es creu vencedor, ja que ha mort Cirus. Perquè, ¿qui hi ha,
si no, que li disputés l'imperi? I us mira com a seus, tenint-vos
com us té en mig del seu país, entre rius que és impossible de
travessar, i podent tirar damunt vostre una munió d'homes tal, que
ni que us els abandonés no podríeu matar-los.

Després d'això Teopompos, atenès, diu:

-Falinos, ara, com tu veus, no tenim altra cosa de bo sinó les armes
i el coratge; mentre tindrem les armes, pensem que del coratge també
ens en servirem; però si les rendim, seria privar-nos de la persona.
No creguis doncs, que us remetem l'unic bé que tenim, sino que amb
aquestes armes hem de combatre fins pels vostres interessos.

En sentir aquests mots, Falinos esclafeix la rialla i diu:

-La veritat, em fas l'efecte d'un filòsof, oh jove, i dius coses que
no els manca pas la gràcia; sàpigues, però, que ets boig si
t'afigures que el vostre coratge pot sobrepujar les forces del Rei.

D'altres que fluixejaven una mica, conten que observaren que, tal
com havien estat fidels a Cirus, també podien esdevenir força útils
al Rei, si volia ésser-los amic: i que si feia compte d'esmerçar-los
en alguna altra cosa, o en una expedició contra Egipte, el
vinclarien amb ell.

En això Clearc arriba i pregunta si ja han respost.

Falinos reprèn i diu:

-Aquests, oh Clearc, l'un diu una cosa l'altre una altra: però tu,
digues-nos el que penses.

I ell diu:

-Jo, Falinos, he estat content de veure't, i tots els altres em
penso que també. Perquè tu ets grec, i nosaltres també, tants com en
veus. En la posició en què ens trobem, et consultem a tu què cal fer
sobre el que dius. Tu, doncs, en nom dels déus, aconsella'ns el que
et sembli millor i més honorable, la qual cosa t'ha de portat honor
temps a venir, quan diran que «una vegada Falinos, enviat pel Rei a
invitar els grecs a rendir les armes, ha aconsellat tal cosa.»
Perquè tu saps que per força es parlarà a Grècia del que hauràs
aconsellat.

Amb aquestes insinuacions, Clearc volia que el mateix ambaixador del
Rei aconsellés de no rendir les armes, a fi que els grecs fossin més
ben esperançats; però Falinos l'esquivà, i digué contra el que ell
es creia:

-Jo, si de deu mil probabilitats n'hi ha per vosaltres una de
salvar-vos fent la guerra al Rei, us aconsello de no rendir les
armes; però si no hi ha cap esperança de salut a despit del Rei, us
aconsello de salvar-vos com podreu.

Llavors Clearc respongué:

-Doncs, això és el que tu dius: bé, anuncia de part nostra que
nosaltres creiem que si hem de ser amics del Rei, serem uns amics
més útils tenint les nostres armes que no pas havent-les remès a un
altre.

Falinos respon:

-Ho anunciarem: però el Rei m'ha encarregat encara de dir-vos, que,
romanent aquí, hi haurà treva, i avençant o reculant, guerra.
Respongueu doncs sobre aquest punt: si romaneu i que hi hagi treva,
o si he d'anunciar de part vostra que hi ha guerra.

I Clearc digué:

-Anuncia sobre aquest punt, que a nosaltres ens sembla bé el que li
sembla al Rei.

-Què vols dir amb això?- digué Falinos.

Respongué Clearc:

-Si restem, treva; guerra per qui avenci o reculi.

Falinos tornà a preguntar:

-És treva o guerra que he d'anunciar?

I Clearc respongué de bell nou:

-Treva per qui resti, per qui avenci o reculi, guerra.

Ara, del que faria, no en traspuà res.
Image: "Xenophon and the ten thousand" by John Steeple Davis [Public domain], via Wikimedia Commons
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License online at www.gutenberg.org