Anabasis (Xenophon) Els Deu MilEls Deu Mil And Vida D'artaxerxes


Xenophont (Anabasis, Xenophon)
Language: Catalan
Traducció de Carles Riba

Index

Llibre Primer
Capítol X

Segona Part De La Batalla

En el lloc mateix fou tallada la testa i la mà dreta de Cirus. El
Rei i els seus, perseguint els fugitius, entren dins el camp de
Cirus. La gent d'Arieu no fa ja cap resistència, sinó que fugen a
través de llur camp cap a l'etapa d'on havien partit, i que era,
diuen, a quatre parasangues de la carretera. El Rei i la seva tropa
ho barregen tot i agafen la concubina de Cirus, una focea que diuen
que era discreta i bella. Una milesiana més jove, agafada pels
soldats del rei, fugí nua cap a la banda dels grecs armats que
guardaven els bagatges; formen per resistir, occeixen bona colla
dels rapinyadors i uns quants d'ells també hi moren: però no fugen,
i salven no solament la dona sinó que tot allò altre que hi havia en
llur quarter, efectes i homes, també ho salven.

Llavors el Rei i els grecs eren com a trenta estadis lluny els uns
dels altres: els uns, perseguint el que els era davant com si
haguessin vençut a tothom; els altres barrejant com si ja tots
haguessin vençut. Però en adonar-se'ls grecs que el Rei amb el seu
exèrcit era entre els bagatges, i el Rei pel seu cantó sentint a dir
a Tissafernes, que els grecs després de vèncer l'ala que tenien
enfront, avençaven en persecució dels fugitius, llavors el Rei
aplega la seva gent i la forma; Clearc, per la seva banda, crida
Pròxenos, perquè era el que tenia més a la vora, i deliberen si
enviaran un destacament o bé si aniran tots al campament per
defensar-lo.

En aquest punt, el Rei es veu clar que vol atacar de bell nou, pel
que sembla, per reraguarda. Els grecs, girant en rodó, es disposen a
rebre'l si ataca per allí. però el Rei pren una altra direcció, i
torna les tropes pel camí que havia seguit quan desbordava l'ala
esquerra. Duia amb ell els desertors que s'havien passat als grecs
durant la batalla, i Tissafernes amb la seva gent. El qual
Tissafernes no havia pas fugit al primer encontre: al contrari,
havia penetrat al llarg del riu a través dels peltastes grecs: i en
penetrar no havia occit ningú, mentre que els grecs, que s'havien
obert, colpien i disparaven contra ell. Al cap d'aquests peltastes
era Epístenes d'Amfípolis, que passava per home prudent. Tissafernes
doncs, duent la pitjor part, s'havia retirat, no pas que tornés
enrera, i, pervingut al camp dels grecs s'hi havia encontrat amb el
rei; i ara tornava amb les tropes reunides.

Quan foren a l'altura de l'ala esquerra dels grecs, temeren els
grecs que no els ataquessin de flanc, i que envoltats de tots
cantons, no els fessin a trossos: i els semblà que valia més de
plegar l'ala i arredossar-la al riu. Mentre deliberen, el rei,
reprenent la mateixa posició, estableix la falanx en front d'ells,
tal com la tenia al començament de la batalla. En veure els grecs
que els bàrbars eren a prop i arrenglerats, canten de bell nou el
pean i carreguen, encara amb més daler que a la primeria. Per llur
cantó els bàrbars no els esperen, sinó que fugen més de pressa que
abans; els grecs els empaiten fins a un llogarret on s'aturen. Part
damunt d'aquest llogarret hi havia un turó, al cim del qual la tropa
del rei havia donat el tomb; no hi havia infanteria; però el turó
era ple de cavalls, talment que no es distingia el que passava:
deien que es veia l'estandard reial, una àguila d'or damunt l'asta
d'una pica, amb les ales esteses.

En dirigir-s'hi els grecs, la cavalleria abandona aquest turó no pas
en massa, sinó els uns per aquí, els altres per allà; el turó resta
nu de cavalls: a la fi tots es retiren. Clearc doncs no puja al
turó, sinó que fent aturar la tropa al peu envia Lici de Siracusa i
un altre al cim amb l'ordre de veure el que hi ha dalt del turó i de
reportar-li-ho. Lici s'hi arribà i en haver vist, reporta que fugen
corrents.

Ara, això s'esdevenia gairebé al pondre's el sol. Els grecs s'aturen
i posen les armes en terra per reposar. Amb tot, s'admiren que Cirus
no aparegui enlloc, ni que ningú de la seva banda es presenti,
perquè no savien que fos mort, ans conjeturaven que havia partit en
persecució de l'enemic, o que s'havia adelantat per pendre alguna
posició. Escateixen doncs entre ells si romanent allí hi faran venir
els bagatges, o bé si se'n tornaran al campament. Els sembla millor
de tornar-se'n i arriben cap a l'hora de sopar a les tendes. Tal va
ser la fi de la jornada.

Troben llurs efectes la major part rampinyats, així com  res tenien
de menjar o de beure; i els carros curulls de farina i de vi que
Cirus havia preparat, a fi de distribuir-los als grecs si mai cap
fretura s'apoderés de l'exèrcit, i que es deia que eren cap a tres
cents carros, també els havien rapinyat les tropes del rei. De
manera que la majoria dels grecs van estar-se sense sopar, i ja no
havien dinat: perquè abans que l'exèrcit desenganxés per dinar, el
rei havia aparegut. Així és, doncs, com van passar aquella
nit.
Image: "Xenophon and the ten thousand" by John Steeple Davis [Public domain], via Wikimedia Commons
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License online at www.gutenberg.org