win.cat
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License online at www.gutenberg.org

El Marxant de VeneciaEl Marxant de Venecia

Author: William Shakespeare
Translator: Joan Puig I Ferreter
Language: Catalan

Nota de la transcripció:
S'ha respectat la ortografia original, una mica erràtica a l'època d'aquesta edició

V VENECIA
UN CARRER

(Entra Lancelot Gobbo)

LANCELOT
Caldrà que la meva conciencia s'ablaneixi y em deixi escapar de
casa l'amo juheu. El dimoni em toca'l colze y em tempta ab bones
paraules. Me diu: _Gobbo, Lancelot Gobbo_, o _bon Lancelot_, o
_bon Gobbo_ o bé _bon Lancelot Gobbo, estira les cames, pren
l'embranzida y escàpat_. La meva conciencia me diu: _No, vés ab
compte, Lancelot honrat, vés ab compte, honrat Gobbo_, o, com
deia; _honrat Lancelot Gobbo, no fugis pas, posa aquest projecte
sota els talons de les teves sabates_. Aleshores el dimoni,
sempre ferm, m'asperona a equiparme pera la marxa: _En camí!_ diu
el dimoni; _vesten!_ diu el dimoni; _en nom de Déu, pren una bona
determinació_, diu el dimoni, _y escàpat d'una vegada!_ Tot
seguit la meva conciencia, volentme trencar les ales del cor ab
son clamor, me diu molt prudentment: _Amic meu y honorós
Lancelot, tu qui ets el fill d'un home honrat_ (o mellor, d'una
dòna honrada, car al meu pare no li manquen petites màcules; no
sempre s'ha sabut retenir... li han fet goig certes coses) La
conciencia, dic, me diu: _Lancelot no't moguis. Moute_, diu el
dimoni: _No't moguis_, diu la meva conciencia. Y jo dic:
_M'aconcelleu bé, conciencia_; y al dimoni: _Dimoni_, li dic,
_m'aconcelleu bé_. Si obeheixo la meva conciencia, haig de restar
ab l'amo juheu, un home que, ab perdó de Déu sigui dit, es una
mena de diable; y si vull plantar al juheu, haig d'obeir al
dimoni, y aquest sí que, si vosaltres no diheu lo contrari, es el
diable en persona. Però el juheu es segurament el mateix diable
fet home, y vaja, que en conciencia, he de dir que la meva
conciencia es una conciencia ben dura, d'aconcellarme que resti a
câl juheu. Es el dimoni qui'm dóna el mellor concell d'amic. Vaig
a escaparme, dimoni; les plantes dels meus peus te són
obedientes; vaig a escaparme.

(Entra el vell Gobbo, portant un cistell)

GOBBO
Senyor! Jove! Sí, home, a vós m'adresso! Voleu ensenyarme la via
pera anar a câl mestre juheu?

LANCELOT, (pera sí)
Déu del cel! Si es el meu propri pare! El pobre es quasi cego
d'una granillada als ulls y ni em reconeix. A veure. Ting
ganes d'experimentarlo.

GOBBO
Jove, mestre, mon bon cavaller, voleu dirme, si us plau, per aon
se passa pera anar a la casa del mestre juheu?

LANCELOT
Al primer revolt que trobeu gireu a mà dreta, al revolt que
segueix, tombeu a l'esquerra, y després, que dimoni! no gireu ni
a dreta ni a esquerra, sinó que a l'altre revolt, aneu baixant de
totes maneres cap a câl juheu.

GOBBO
Oh, senderons de Déu! Me sembla que serà dificultós de trobar
aquest camí! Y sabrieu dirme, vós, si un tal Lancelot qui viu ab
el juheu, hi viu o no, ara?

LANCELOT
Parleu del jove noble Lancelot? (Pera sí) Fixeuvoshi bé en quin
tràngul el poso. (En veu alta) Parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO
Oh, no es pas un noble, senyor, sinó el fill d'un pobre home. El
séu pare, maldament no m'escaigui el dirho, es un home honrat, en
extrem pobre, però, gracies a Déu, pot anar tirant.

LANCELOT
Està bé! Que son pare sigui lo que vulgui, nosaltres parlem del
jove noble Lancelot.

GOBBO
De Lancelot, pera servirvos, senyor.

LANCELOT
Però, bon vell, escolteume si us plau, _ergo_, diheume, no es
cert, parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO
De Lancelot, y perdoni Vostra Senyoria!

LANCELOT
_Ergo_, del noble Lancelot. No parleu del noble Lancelot, pare,
car aquest jove cavaller, (gracies a la fatalitat y al destí y a
altres paraules extravagants; gracies a les tres funestes
germanes y demés branques de la ciencia) es irremissiblement
finat, o per parlar més clar, se n'ha anat al cel.

GOBBO
Rellamp! Que Déu men guardi! Aquest minyò era el meu únic puntal,
el meu bastó de vellesa.

LANCELOT
Es que per ventura m'assemblo jo a un garrot, a un pal, a un
bastó, a una puntala? Qne ja no'm coneixeu, pare?

GOBBO
Ai! no, no us conec pas, jove cavaller; mes, jo us ho demano,
digueume la veritat: el meu noi, (que Déu el tingui al cel!) es
viu o mort?

LANCELOT
Però que no'm reconeixeu, pare?

GOBBO
Ai! senyor, ting entelada la vista; no us conec, no.

LANCELOT
Ah! per més clar que hi vegessiu, en bona fe sinó us costava
igual de reconèixem; espavilat es el pare que sab qui es el séu
propri fill! Vaja, bon vell, vaig a darvos noves del vostre noi;
doneume la benedicció pairal. La veritat s'ha d'obrir pas; una
mort no pot restar molt temps oculta, a un pare sí que pot
ocultàrseli el séu fill; més, a la fí, la veritat se mostra nua.

(S'agenolla)

GOBBO
Alceuvos, si us plau, senyor; sé del cert que vós no sóu
Lancelot, el meu noi.

LANCELOT
A vós us ha de plaure no burnejar més y donarme la vostra
benedicció. Jo sóc Lancelot, aquell minyò que teniau, aquest fill
que teniu, aquell noi que tindreu.

GOBBO
No ho puc creure que vós sigueu el meu fill.

LANCELOT
Sóc jo qui no sé si dec creureho; però sé que sóc Lancelot, el de
cal juheu; y de lo que estic ben segur es que la vostra dòna,
Marguerida, es la meva mare.

GOBBO
Marguerida's diu,en efecte. Y si tu ets Lancelot, puc jurarte que
ets carn y sang de la meva. Alabat siga Déu! Y quina barba tens!
Portes més pèl tu a la cara, que Dobbin, el meu cavall de vares,
a la cua.

LANCELOT
Digueu, doncs, que la cua de Dobbin fa la creixença cap endintre;
la darrera vegada que'l vaig veure, es segur que tenia més pèl
ell a la cua que jo a la barba.

GOBBO
Senyor! Y com has mudat! Y digues, com lligueu tu y el teu amo?
Aquí li porto un present. Us aveniu bé, ara?

LANCELOT
Molt bé, molt, Però jo, com que estic decidit a fugir de casa
seva, no m'aturaré fins que l'hagi ben perduda de vista. El meu
amo es un juheu de nom y de fets. Portarli un present an ell? Una
corda pera penjarlo. Me moriría de fam al séu costat; se'm
podrien comptar els òssos de les costelles. Estic molt content
que hagiu vingut, pare; donareu aquest present a un tal senyor
Bassanio. Aquest sí que fa lluir ab riques y flamantes llureies!
Si no puc entrar al séu servei men vaig a correr tant de món com
Déu ha fet... Oh, sòrt de les sòrts! Aquí el tenim, en presencia.
Escometeulo, pare, o, si haig de viure més temps ab el juheu,
vull tornarme tant juheu com ell.

(Entra Bassanio, seguit de Lleonard y altres criats)

BASSANIO, (a un criat)
Sí que podeu, més apresseuvos, que'l sopar estigui a punt tot lo
més tard a les cinc. Feu enviar aquestes lletres a l'adressa
llur, feu enllestir les llureies, y digueu a Gracià que vingui
sense perdre temps a casa meva.

(Un criat sen va)

LANCELOT, (en veu baixa a Gobbo)
Empreneulo, pare!

GOBBO
Que Déu beneheixi a Vostra Exelencia!

BASSANIO
Grans mercès! Desitges quelcom de mí?

GOBBO
Aquí teniu el meu fill, senyor, un pobre noi...

LANCELOT
No, no es un pobre noi, senyor, sinó el servent del ric juheu, el
qual voldria, senyor, com el meu pare us dirà ab més detalls...

GOBBO
El minyò té, com si diguessim, una gran follia per servir.

LANCELOT
En efecte, el resum y l'exposició del meu assumpte, es que jo
serveixo al juheu y que voldria, com el meu pare us
especificarà...

GOBBO
Ell y el séu amo, dit siga ab el respecte degut a Vostra
Exelencia, s'avenen com gat y goç.

LANCELOT
Pera abreviar, la bona veritat es que'l juheu, ab els séus mals
tractes, m'obliga a lo que el meu pare, com a més vell, us
explicarà, segons penso, ab abundancia...

GOBBO
Aquí porto uns colomins que jo voldria oferir a Vostra Exelencia,
essent la meva demanda...

LANCELOT
En poques paraules; aquesta demanda es d'una gran impertinencia
pera la meva persona, com Vostra Exelencia ho sabrà per boca
d'aquest honrat vell, que encara que mal m'està el dirho, es
pobre, a més d'esser vell, y es, ademés, el meu pare...

BASSANIO
Que l'un o l'altre parli per tots dos! Què voleu?

LANCELOT
Servirvos a vós, senyor.

GOBBO
Aquest es l'atreviment de la nostra petició.

BASSANIO, (a Lancelot)
Te conec prou a tu: t'es concedit lo que demanes. Avui mateix, el
teu amo Shylock m'ha parlat y sé que't deixa lliure d'anar
endavant, si es anar endavant deixar de servir a un juheu ric,
pera formar en el seguici d'un cavaller pobre com jo.

LANCELOT
El vell proverbi escau que ni pintat entre'l meu amo Shylock y
vós, senyor: ell té quelcom, més vós, senyor, teniu la gracia del
cel.

BASSANIO
Ben dit! Aneu, pare, ab el vostre fill. Vés a pendre comiat del
teu vell amo, y demana que t'adressin a casa meva. (Als séus
homes) Que se li dongui la llureia més ostentosa de tot el
servei! No distreuressen.

(Conversa en veu baixa ab Lleonart)

LANCELOT
Me pren ab ell, pare! Ah! aneu dient que no sóc capaç de trobar
amo! Ah! y això que he estat sempre un cap buit! Molt bé.
(Mirantse'l palmell de la mà) Hi ha cap home en tota Italia, que
jurant per la Biblia, pugui mostrar un palmell de mà més
venturós? No'm mancarà felicitat: teniu! aquesta ratlla de vida
solament! Mireu aquí quina corrúa de mullers! Bon Déu! quinze
promeses, poca cosa! Onze viudes y nou verges, quasi res pera
començar, un home tot sol. Y després tres vegades me salvaré
d'apunt d'esser ofegat! Y que'n dieu d'aquest perill que menaça
la meva vida al volt d'un llit de plomes? D'això sen diuen sòrts!
Vaja, que si la fortuna es femella, an aquest pas es una bona
noia. Veniu, pare! Vaig a pendre comiat del jueu en un salt.

(Sen van Lancelot y el vell Gobbo)

BASSANIO
Sobre tot, bon Lleonart, no't descuidis d'això. Quan ho hagis
comprat tot y tot posat apunt, torna al moment, que aquesta nit
dóno una festa als meus mellors amics. Vés, y fes via.

LLEONART
Hi faré tot quan sàpiga.

(Entra Gracià)

GRACIÀ
Aont es el vostre amo?

LLEONART
Per allà, passejantse, senyor.

(Lleonart sen va)

GRACIÀ
Senyor Bassanio!...

BASSANIO
Gracià!

GRACIÀ
Us haig de demanar una cosa.

BASSANIO
Tingueula per concedida.

GRACIÀ
Ja no'm podeu refusar; es necessari que jo us acompanyi a
Belmont.

BASSANIO
Si es necessari, vina!... Però escolta una cosa, Gracià: tu ets
massa impetuós, massa brusc, tens unes paraules que tallen. Veus?
aquestes coses que entre nosaltres te fan encara gracia y que cap
amic, ni de bon troç, pren per defectes, als ulls de la gent que
no't coneix prou, creume, tenen no sé què de massa lliure. Jo
voldria de tu que ab una mica de la fredor que acompanya a la
modestia, calmessis la fogositat del teu esperit; altrament, el
teu procedir esbogerrat me faria malveure en els llocs aon vaig y
tiraria per terra les meves esperances.

GRACIÀ
Escolteume bé a mí, senyor Bassanio: sinó'm veieu pendre un
seriós posat, parlar ab mesura, jurar lo menys possible, portar
un devocionari a la butxaca, fingir un aspecte de conformació, y
lo que es més encara, si no'm veieu, quan se diguin les gracies,
amagar els ulls darrera el meu capell y sospirar y dir:
_Amen!..._ pera acabar, sinó compleixo ab tots els usos de la
civilitat com un home que ha après a fer la cara solemne a fi de
complaure a la seva avia, negueume pera sempre més vostra
confiança!

BASSANIO
Està bé, veurem com us portareu.

GRACIA
Ah! però aquesta nit no compta. No pendreu pas com a penyora lo
que farem aquesta nit?

BASSANIO
No, fóra una llàstima això. Al contrari, jo voldria moureus a que
toquessin els ressorts més atrevits de vostra gresca, car tenim
uns amics ab moltes ganes de riure. Ab això a reveure! Hi ha
feines que m'esperen.

GRACIÀ
Y jo cal que vagi a trobar a Llorenç y als demés; serem ab vós a
l'hora del sopar.

(Sen van)
I · II · III · IV · V · VI · VII · VIII · IX · X · XI · XII · XIII · XIV · XV · XVI · XVII · XVIII · XIX · XX
Personatges · Notes