El Marxant de VeneciaEl Marxant de Venecia

Author: William Shakespeare
Translator: Joan Puig I Ferreter
Language: Catalan

Nota de la transcripció:
S'ha respectat la ortografia original, una mica erràtica a l'època d'aquesta edició

NOTES (del traductor)

1)EL MARXANT DE VENECIA

En el darrer any del sigle XVI, EL MARXANT DE VENECIA fou imprès
per primera vegada y publicat en dues edicions diferentes, l'una
portava el nom d'un impressor, J. Roberts, l'altra el nom d'un
llibrer, Tomàs Heyes. El titol prolixe de la segona edició era
aquest:

«La molt exelenta historia del Marxant de Venecia.
Ab l'extrema crudeltat que mostrà Shylock, el juheu
en contra el susdit Marxant, al volerli tallar una
lliura justa de sa carn: y la conquesta de Porcia
per la tria de les tres arques.

»Com ha sigut representada diverses voltes pels
servidors del lord Chambelan.

»Escrita per William Shakespeare.

»A Londres, impresa per J. R., per Tomàs Heyes y
posada en venta al cementir de Paul, el de la senyal
del vert Dragó, 1600.»

Desde el mes de juliol del 1598, l'impressor ja havia fet
registrar son dret al _Stationer's Hall_.

EL MARXANT DE VENECIA es la darrera de les obres de Shakespeare
nombrades en el catàleg que Francis Meres publicà a la fi del
1598.

2) «Compendré aleshores perque la sang me rajà del nas el darrer
dilluns negre». -El cronista Howe conta així l'origen d'aquesta
dita singular, _Dilluns negre_:

«El dia quatre d'abril del 136O, a l'endemà de Pasqua, campà el
rei Eduard ab un exèrcit davant de Paris, y feia un fred tant
dur, que molts homes moriren gelats dalt de llurs cavalls.
Veusaqui perque al dilluns de Pasqua se li ha dat el sobrenom de
Dilluns negre»

3) «Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una
flgura d'angel». -La pessa d'or ab l'efigie de l'Angel era una
moneda correnta en temps d'Elisabeth: s'anomenava _Angel_ y era
tant antiga com la monarquia saxona. L'antiquari Verstegan suposa
que'l mot _English_, qui designa la raça inglesa, es una
contracció del mot _Angel-like_, semblant a un angel. Aquesta
pretinguda etimologia explicaria perque els primers princeps
d'Anglaterra havien fet esculpir la figura d'un angel a la cara
de sa més bella moneda.

4) «Sol, la! Hop! Hei! Sol, la! Sol, la!» -Aquí, Lancelot imita
el sò de la trompa per medi del qual els correus senyalaven llur
propera arribada en temps de Shakespeare.

I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII XIII XIV XV XVI XVII XVIII XIX XX
Notes