win.cat
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License online at www.gutenberg.org

El Marxant de VeneciaEl Marxant de Venecia

Author: William Shakespeare
Translator: Joan Puig I Ferreter
Language: Catalan

Nota de la transcripció:
S'ha respectat la ortografia original, una mica erràtica a l'època d'aquesta edició

XX BELMONT
EN EL PARC. AVINGUDA QUE CONDUEIX AL PALAU DE PORCIA

(Entren Llorenç y Jèssica)

LLORENÇ
Com resplandeix la lluna! En una nit com la d'avui, mentres el
ventijol lleuger besava dolçament els arbres, que no remorejaven;
en una nit com la d'avui, Troylus degué enfilarse en els murs de
Troia y exhalar la seva ànima vers les tendes gregues aon
reposava Crèssida!

JÈSSICA
En una nit com la d'avui, Tisbe, desvetllant ab passos tremolosos
la rosada, vegé l'ombra del lleò primer que la mateixa bestia, y
fugí esfarehída.

LLORENÇ
En una nit com la d'avui, Dido, ab una branca de sàlzer a la mà,
s'estava dreta en la deserta platja y ab senyes pregava a son
benamat de retornar a Cartago.

JÈSSICA
En una nit com la d'avui, cullía Medea les herbes encantades que
rejoveniren el vell Eson.

LLORENÇ
En una nit com la d'avui, Jèssica s'envolà de casa l'opulent
juheu y ab un amant gentil fugí de Venecia fins a Belmont.

JÈSSICA
Y en una nit com la d'avui, prometía el jove Llorenç aimarla
molt, y li robava l'ànima ab mil juraments tots ells mentida!

LLORENÇ
Y en una nit com la d'avui, Jèssica, la bonica, com una
capritxosa, calumniava al séu amant que li sabía perdonar.

JÈSSICA
Tota la nit us sostindria la contra, si no vingués ningú. Però,
escolteu! Sento els passos d'un home.

(Entra Esteve)

LLORENÇ
Qui tant depressa avança, en el silenci de la nit?

ESTEVE
Un amic.

LLORENÇ
Un amic! Quin amic? Voleu dirme vostre nom, si us plau, mon amic?

ESTEVE
Esteve es el meu nom, y us porto la nova que abans d'apuntar el
dia tindrem la mestreça aquí a Belmont; camina ja per aquesta
encontrada, flectant el genoll davant de les santes creus y
pregant per la felicitat del séu matrimoni.

LLORENÇ
Qui ve més ab ella?

ESTEVE
Un sant ermità y la seva acompanyanta; ningú més. Us prego que em
dieu si el meu amo ha retornat.

LLORENÇ
Encara no. No hem tingut noves d'ell. Jèssica, anem, si us plau,
preparemnos pera rebre ab alguna cerimonia la mestreça de la
finca.

(Entra Lancelot y crida)

LANCELOT
Sol, la! Sol, la! Hop! Hei Hop! Sol, la! Sol, la!

LLORENÇ
Qui crida?

LANCELOT
Sol, la! Heu vist a mestre Llorenç y a la senyora Llorenç? Sol,
la! Hei!

LLORENÇ
Déixat d'heis, company! Som aquí.

LANCELOT
Hei? Aont? Aon?

LLORENÇ
Aquí.

LANCELOT
Aquí, doncs. Digueulos que ha arribat un correu de la part del
meu amo ab el corn ple de bones noves. Abans d'apuntar el dia
serà aqui.

(Sen va)

LLORENÇ
Anem, ma dolça aimia, a esperar llur arribada. Mes per què
anarsen a casa? No, no val la pena. Esteve, anuncieu vós mateix
al palau que vostra mestreça està apunt d'arribar y feu jugar
l'orquestra a l'aire lliure. (Esteve sen va) Dessobre eix banc
quan dolçament s'adorm el clar de lluna! Assentèmnoshi y que els
sons de la musica es filtrin en nostres orelles! La calma, el
silenci y la nit s'agermanen ab la pura harmonía. Asséntat,
Jèssica. Mira com la volta del cel arreu està puntejada d'esferes
d'or lluminoses. De tots aquests punts brillants que tu
contemples, no n'hi ha cap, fins el més petit, que en son
moviment no canti com un angel en eterna harmonía ab els
querubins d'ulls tendres. Semblanta harmonia regna en els
esperits immortals; mes tant que'ls cobreix eixa argila moridora
ab son groller vestit, no la podem percebre. (Entren els musics)
Comenceu! Ab un himne desvetlleu a Diana. Que'ls vostres més
dolços accents arribin a l'orella de vostra mestreça! Atraieula a
sa llar ab la musica.

(Musica)

JÈSSICA.
Mai me poso alegra quan sento una dolça harmonía.

LLORENÇ
Perque els sentits us resten tots absords. Observeu no més una
vacada feréstega y lliberta, una munió de poltres indomptables;
comencen a botre desenfrenadament y a bruelar y a renillar moguts
per la xardor de llur sang. Mes que sentin per etzar el toc d'una
trompeta, o que qualsevulla altra musica ressoni en ses orelles,
y els veureu de sobte deturarse tots, trasmudat llur ferotge
esguard en èxtassi encongit sota el suau encís de la musica.
Perxò els poetes han imaginat que Orfeu atreia els arbres, les
pedres y les ones, perque no hi ha cap esser tant bast, tant dur,
tant furiós, que per un instant la musica no'n atemperi sa
natura. L'home que en si no porta musica y que els sons
harmoniosos no el commouhen, es proprici a furts, enganys y
traidoríes. Els impulsos de la seva ànima són tristos com la nit
y ses afeccions negres com el Tartar. No't fiis d'un tal home!...
La musica escoltem.

(Entren Porcia y Nerissa y permaneixein allunyades)

PORCIA
Aquesta llum que's veu, crema en la meva sala. Quan lluny sa
claror envia eixa petita flama! Així una bona acció brilla entre
gent dolenta.

NERISSA
Quan la lluna brillava, no vèiam el llum.

PORCIA.
Tal com la més alta gloria ofega a la més petita. Brilla un
ministre igual que un rei, avans que'l rei se deixa veure, y
aleshores tot son prestigi se fon com un xaragall dels camps en
l'immensitat dels mars... Una musica! Escolta!

NERISSA.
Es la vostra, senyora, la de la casa.

PORCIA.
Ara ho veig, sols en son lloc les coses son perfectes; me sembla
molt més harmoniosa que de dia.

NERISSA.
Es el silenci, qui li dóna aqueix encís, senyora.

PORCIA
Pel qui no hi posa esment, canta el corb tant bé com l'alosa, y
crec que si el rossinyol cantava de dia, mentres les oques
quaquegen, no tindría pas més fama de bon cantaire que'l reietó.
Quantes coses no obtenen sinó a son degut temps el complement de
la perfecció y de la llohança! Oh, silenci! La lluna dorm ab
Endymió, y no vol esser desvetllada!

(Calla la musica)

LLORENÇ
Es la veu de Porcia, si no m'erro molt.

PORCIA
Me coneix, com el cego coneix al cucut, pel sò lleig de la veu.

LLORENÇ
Senyora, sigueu la benvinguda a casa vostra.

PORCIA
Venim de pregar per la bona fortuna de nostres marits que creiem
haver favorescut ab la nostra intercessió. No han retornat?

LLORENÇ
Encara no, senyora; mes fa poc s'ha presentat un correu anunciant
llur pròxima arribada.

PORCIA
Entra a casa, Nerissa. Dóna l'ordre a mon servei de no fer cap
demostració sobre la nostra abscencia. No en digueu res, Llorenç;
ni vós, Jèssica.

(Se senten sonar trompetes)

LLORENÇ
Vostre marit no es lluny; aquestes són les trompetes de sos
heralds. No som garlaires, senyora; no temeu res.

(Entren Bassanio, Antoni, Gracià y llur seguici)

BASSANIO
Se'ns faria de jorn a la mateixa hora que als antípodes, si vós
apareguessiu sempre que el sol ens deixa.

PORCIA
La brillantor desitjo de la llum, sense tenir la seva lleugeresa!
Una dòna lleugera es la ruína del marit; que mai la meva
lleugeresa pugui aterrar a Bassanio! Deixem lo demés a la mà de
Dèu!... Sigueu el benvingut a casa vostra, senyor meu.

BASSANIO
Gracies, senyora. Sigueu gentil ab mon amic; aquest es Antoni,
aquest es l'home de qui sóc infinitament deudor.

PORCIA
En efecte, li deveu tota mena de generositats; ell per vós n'ha
tingut de ben grosses.

ANTONI
Cap que no m'hagi estat perfectament pagada.

PORCIA, (a Antoni)
Senyor, sóu molt benvingut a casa nostra. Cal provarvosho d'altra
manera que en paraules; perxò no allargo els compliments verbals.

(Gracià y Nerissa parlen vivament)

GRACIÀ
Us juro, per aquesta lluna que ara brilla, que em culpeu sense
raó. Per ma fe, l'he donada al escribà del jutge. Voldria que'l
possehidor sigués eunuc ja que el fet us causa tanta pena, amor
meu.

PORCIA
Una baralla? Ah, tant prompte! De què's tracta?

GRACIÀ
D'una anell d'or, d'una trista tombaga que ella va donarme, ab
una divisa que, adressantse a tothom com els versos del daguer
sobre les dagues, deia: _Aimeume i no'm deixeu._

NERISSA
Y què veniu ara a parlar de divisa o de valúa? Quan us la vaig
donar, me juràreu que la portarieu fins a l'hora de la mort y que
ni la tomba us separaria d'ella. Si per mí no, al menys per tant
patètics juraments, havieu de tenir més cura en conservarla! Que
l'heu donada a l'escribà del jutge!... Ah! jo estic segura que
aquest escribà no tindrà mai pèl a la barba.

GRACIÀ
Sí que'n tindrà, si pot arribar a home.

NERISSA
Prou si una dòna pot esdevenir home.

GRACIÀ
Per eixa mà que ara alço! Creu que l'he donada a una criatura, un
minyonet, un mal fresseta, gens més alt que tu, a l'escribà del
jutge, menut y garlaire, que me l'ha demanat en paga de sos
servéis; En conciencia no li podía refusar.

PORCIA
Jo us haig d'esser franca, heu caigut en mancament separantvos
tant a la lleugera del primer present de vostra esposa; un
objecte afiançat en vostre dit per nombroses promeses y junyit a
vostre carn per la fe jurada! Jo he donat una tombaga a mon
benamat y li he fet jurar que mai sen despendria. Aquí el teniu.
Doncs bé, en nom séu m'atreveixo a jurar que ni per totes les
riqueses que el món atresora voldria separarsen ni llevarla de
son dit. En veritat, Gracià, feu un agravi massa crudel a la
vostra esposa. Si a mí em passava un cas semblant, jo esdevindría
folla.

BASSANIO, (apart)
En bona fe, si lo mellor que podría fer no seria tallarme la mà
esquerra y jurar que he perdut l'anell al defensarla.

GRACIÀ
Missenyor Bassanio ha donat sa tombaga al jutge que li ha demanat
y qui, certament, la ben mereixía. Y ha sigut aleshores que'l
minyò, son escribà, qui havia tingut el treball de fer les
escriptures, m'ha demanat la meva; ni el servidor, ni l'amo no
han volgut aceptar altre cosa que nostres tombagues.

PORCIA, (a Bassanio)
Quina anell heu donat, vós, missenyor? Espero que no serà la que
de mí rebéreu?

BASSANIO
Si al pecat gosés ajuntarhi la mentida, diria que no; però,
veieu, l'anell no es ja en mon dit, ja no la tinc.

PORCIA
Com tampoc hi ha la fe en el vostre cor. Pel cel ho dic; no'm
veureu jamai en vostre llit que no'm presenteu la tombaga.

NERISSA, (a Gracià)
Ni a mí en el vostre, que jo no vegi la meva.

BASSANIO
Oh, dolça Porcia, si sabiau a qui he donat l'anell, si sabiau per
qui he donat l'anell, si poguesseu concebre perque he donat
l'anell, ab quin escrúpol m'he desfet de l'anell, quan no se'm
volia aceptar altre cosa que l'anell, prou calmariau l'aspror del
vostre enuig.

PORCIA
Si haguessiu conegut la virtut de l'anell, o pressentit la valúa
de la qui us donà l'anell, o posat vostre honor en guardar
l'anell, mai us haurieu separat de l'anell. Quin home hauria
sigut tant desconsiderat, si ab manifestacions de zel us hagués
plagut defensarla, de reclamar ab tanta extrema insistencia un
objecte tingut com a sagrat? Nerissa ha dit prou bé lo que dec
creure. Que em mori, si no es una dòna la qui té l'anell!

BASSANIO
No, senyora, pel meu honor, per la meva vida! Ben lluny d'esser
una dòna; es un doctor de gran civilitat, qui m'ha refusat tres
mil ducats y m'ha fet la demanda de l'anell. Jo de cop li negava
y malcontent l'he deixat allunyar, an ell qui havia salvat la
vida de mon mellor amic. Què més podria dirte ma angelical
senyora? M'he vist obligat a enviarli; he hagut de cedir al
remordiment y a l'educació; el meu honor ab tanta ingratitut no
ha pogut sollarse. Generosa senyora, perdoneume. Per eixes llums
sagrades de la nit!... si haguessiu estat allí no dubto que vós
m'hauriau demanat l'anell pera donarla an aqueix noble doctor.

PORCIA
No deixeu mai que aquest doctor s'acosti a casa meva. Ja que té
ell la joia per mi estimada y que vós haviau jurat guardar en
record meu, jo em vull mostrar tant lliberal com vós. Res de quan
me pertany li refusaria, no, ni el meu cos, ni el mateix llit
vostre! Ah! m'aparellaria ab ell, ho tinc ben decidit; no dormiu
ni una nit fòra de casa, vigileume com un Argos. Sinó, per poc
que em deixeu sola, jo us dic pel meu honor, que encara no he
perdut, jo! que tindré aqueix doctor per company de llit.

NERISSA, (a Gracià)
Y jo a son escribà. Ab això, us cal pendre cura de l'instant que
em deixareu mestreça de mi mateixa.

BASSANIO
Y bé! Feu lo que us plagui! Mes, procureu que jo no el sorprengui
al jove escribà, perque li escapsaria la ploma!

ANTONI
Y sóc jo el desgraciat causant d'eixa discordia!

PORCIA
No us afligiu, senyor; no per això deixeu d'esser molt benvingut.

BASSANIO
Perdònam, Porcia, aquesta ofensa obligada. Y davant tots aquests
amics que m'escolten, jo't juro, pels teus hermosos ulls, aon me
miro...

PORCIA
Fixeuvoshi molt ab això! Se veu doble en els meus ulls, una volta
en cada un d'ells!... Doneu vostre paraula d'home doble; heusaquí
un jurament digne de crèdit!

BASSANIO
Vaja, escóltam, al menys. Perdona, aquesta volta, y et juro, per
la meva ànima, que mai més me faré culpable als teus ulls de una
sola manca de fe.

ANTONI, (a Porcia)
Jo havia compromès mon cos pels interessos de vostre marit, y a
no esser per aquell que ara té la baga, la desgracia m'hauria
anorreat; aquest cop, ab la garantia de la meva ànima, goso a
assegurar que vostre senyor jamai, voluntariament, mancarà a sa
promesa.

PORCIA, (que's treu una anell del dit i la dóna a Antoni)
Així, vós sereu la seva garantia. Doneuli aquesta baga y digueuli
que la guardi mellor que l'altre.

ANTONI, (passant l'anell a Bassanio)
Teniu, senyor Bassanio, jureu guardar aquesta anell.

BASSANIO
Pel cel! si es la mateixa que jo he donat al doctor!

PORCIA
D'ell m'ha vingut. Perdoneume, Bassanio... Per aquesta anell he
tingut la companyia del doctor en mon llit.

NERISSA
Perdoneume, també, gentil Gracià; aquell mal fresseta, sabeu,
l'escribà del doctor, ha jegut ab mi la nit darrera al preu
d'aquesta anell.

GRACIÀ
Bona l'hem feta! Adobar les carreteres a l'estiu quan són
immellorables! Què! Haurem estat cornuts abans que ho
mereixéssim?

PORCIA
No parleu tant grollerament. Esteu tots astorats. Teniu, preneu
aquesta lletra, llegiula quan us vagui; ve de Pàdua, de Bellario.
Per ella us enterareu que Porcia era el doctor de qui's parla, y
aquesta, Nerissa, el séu escribà. Llorenç us confirmarà com jo
vaig deixar aquests llocs quasi tant prompte que vosaltres, y que
fa un sol instant que sóc vinguda: encara no he entrat a casa
meva... Sóu benvingut, Antoni. Us guardo mellors noves de les que
vós espereu. Obriu depressa aquesta lletra. Hi trobareu que tres
de vostres naus acaben d'arribar a port ricament carregades. Ja
us contaré per quina extranya casualitat he trobat aquesta
lletra.

(Dóna un paper a Antoni)

ANTONI
Me deixeu mut!

BASSANIO
Que extrany! erau vós, el doctor, y jo no regonèixeus!

GRACIÀ
Com pot esser! erau vós, l'escribà, qui m'ha de fer cornut!

NERISSA ¡
Sí, però un escribà qui no voldrà intentarho mai, a no esser que
esdevingui home.

BASSANIO, (a Porcia)
Vós, doctor enciser, sereu mon company de llit; y, quan jo
m'absenti, dormireu ab la meva esposa.

ANTONI
Oh, graciosa dama, vós m'heu tornat la existencia y la opulencia;
doncs aquí llegeixo com a cosa certa que mes naus són arribades a
bon port.

PORCIA
Y vós, Llorenç, com esteu? El meu escribà us porta noves ben
animadores.

NERISSA
Sí, y que vaig a donarleshi sense retribució. (Donant un paper a
Llorenç) Aquí teniu, per vós y per Jèssica, una acta formal aon
consta com el ric juheu us fa hereus de tot quan possehirà a la
seva mort.

LLORENÇ
Vosaltres, gentils dames, verseu el mannà en el camí dels
afamats.

PORCIA
Aviat serà de dia, y ab tot, estic certa que cap de vosaltres se
sent encara en plena confiança sobre aquests aconteixements.
Retiremnos a casa y allà feunos tantes preguntes com us plagui. A
totes us respondrem fidelment.

GRACIÀ
Anem! Per començar l'interrogatori de Nerissa, al qual ella
respondrà sota jurament, li preguntaré que s'estima més: restar
llevats fins a la nit propera, o anàrnosen de dret cap al llit,
dues hores abans d'esser de dia. Pel meu parer, si ara fos gran
jorn, desitjaría les tenebres per anarmen al llit ab l'escribà
del doctor. Y ara si que, mentres visqui, esmersaré la meva més
tendra solicitut en guardar escrupulosament l'anell de Nerissa.


FÍ DEL MARXANT DE VENECIA
I · II · III · IV · V · VI · VII · VIII · IX · X · XI · XII · XIII · XIV · XV · XVI · XVII · XVIII · XIX · XX ·
Personatges · Notes