win.cat
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License online at www.gutenberg.org

El Marxant de VeneciaEl Marxant de Venecia

Author: William Shakespeare
Translator: Joan Puig I Ferreter
Language: Catalan

Nota de la transcripció:
S'ha respectat la ortografia original, una mica erràtica a l'època d'aquesta edició

II BELMONT
A CASA DE PORCIA

(Entren Porcia y Nerissa)

PORCIA
Me pots ben creure, Nerissa, el meu esser breu està força cansat
d'aquest gran món.

NERISSA
Seria molt natural, estimada senyora, si vostres desditxes fossin
tantes com les vostres prosperitats. Per lo tant, segons veig, el
molt menjar fa emmalaltir, lo mateix que la gana. Se veu que no
es del tot menyspreuable un mitjà viure; lo superfluu més aviat
envelleix, lo senzillament necessari es de més llarga vida.

PORCIA
Bones màximes y ben dites!

NERISSA
Mellors serien si fossin practicades.

PORCIA
Si el fer sigués tant fàcil com ho es saber lo que cal fer, les
hermites serian iglesies y les cabanes dels pobres, palaus de
prínceps. El bon predicador es aquell que segueix els propris
consells. Me serà més planer ensenyar a vint persones lo que es
obrar rectament, que esser una de les vint que han de cumplir els
meus preceptes. Ja pot el cervell inventar lleis pera domar les
passions, que'l temperament fogós saltarà per damunt de la regla
freda; l'esbogerrada joventut se fa llebra y s'esmuny dels
paranys que li posa l'impotent consell. Mes aquestes raons no són
gens propries en vigilies d'escullir marit... Ai!, què dic,
escullir? Jo no puc ni escullir a qui voldria ni refusar a qui em
desagrada. Com la voluntat de la filla viva s'ha de doblegar a la
del pare mort!... No es ben crudel, Nerissa, de no poder escullir
ni refusar ningú?

NERISSA
El vostre pare fou sempre un sant varó y els homes com ell solen
estar guiats per l'inspiració en llurs últims volers. Heus aquí
perque d'aquesta mena de joc, en virtut del qual vós sereu del
qui esculleixi, segons la seva oculta intenció, entre les tres
caixes d'or, de plata y de plom, no'n sortirà més que bé pera
vós, esteune segura l'home sortat será digne del vostre amor. A
veure! Sentiu ja alguna amorosa afecció per un d'aquests
nobilíssims pretendents que han arribat?

PORCIA
Voldria que'm tornesses a dir els séus noms, un per un; a mida
que tu'ls nomenaràs jo tels aniré describint y així, per la
descripció, endevinaràs el meu afecte.

NERISSA
Primer que tots el príncep napolità.

PORCIA.
Ah! aquest degué nàixer a l'estable, que no més parla del séu
cavall; s'envaneix com d'un acte de gran mèrit de poderlo ferrar
ell mateix! Tinc por que la seva mare no hagi fet l'arneta ab un
ferrer.

NERISSA
Després ve'l compte palatí.

PORCIA
No més fa que arrugar les celles com si volgués dir: _Si no'm
voleu, decidiuho d'un cop_. Escolta sense somriure les més
gracioses converses. Temo que a l'envellir se converteixi en
filosof ploraner, ja que de jove està tant donat a la tristesa.
Primer voldria casarme ab un cap de mort portant un òs a la boca,
que ab un d'aquests dos homes. Déu me lliure d'ells!

NERISSA.
Y del cavaller francès, senyor Lebon, què men diheu?

PORCIA
Que passi per un home ja que Déu l'ha posat a la terra.
Certament, jo sé que es un pecat burlarse d'algú, però d'ell, ho
dubto. Aquest té un cavall mellor que'l del Napolità; la mala
costum d'arrugar la cella la té encara més viva que'l compte
palatí. Es un conjunt de tots els homes, sense esser un home. Que
una merla canti y ell a l'instant fa una cabriola; se barallaria
ab la seva ombra. Si m'hi casava no tindria un marit, sinó vint.
En fí, si em desdenyava, jo el perdonaria; doncs encara que
m'estimés follament jo mai podria correspòndrel.

NERISSA
Que direu, doncs, a Fauconbridge, el jove baró d'Anglaterra?

PORCIA
Ja sabs tu que no li dic res perquè l'un y l'altre no'ns entenem;
ell no parla llatí, ni el francès, ni l'italià y tu pots jurar
solemnement que jo no posseeixo un borrall d'anglès. Té l'aire
d'un home distingit, més ai!... qui pot parlar ab un maniquí?
Però que extravagant vesteix! Diría jo que ha comprat el perpunt
a Italia, els calçons a França, el casquet a Alemanya y ses
maneres ací y allà, per tot arreu.

NERISSA
Y que'n penseu del séu veí, el lord Escossès?

PORCIA
Que's mostra caritatiu ab el séu veinatge, puig ha emmatllevat
una bofetada a l'Anglès y ha jurat tornarli tant prompte li sigui
possible. Crec que'l Francès li surt en fiança y promet tornar en
lloc d'una bofetada, dues.

NERISSA
Com trobeu el jove Alemany, el nebot del duc de Saxe?

PORCIA
Fastigós al matí quan està dejú y encara més a la tarda quan està
ubriac. En sos bons moments, val un xic menys que un home, en els
pitjors, un xic més que una bestia: Si per desgracia me toqués,
no'm mancarà un medi d'escaparme d'ell.

NERISSA
Si temptava la prova y guanyés ab son acert a l'escullir la
caixa, vós anirieu contra la voluntat del vostre pare, no
volentlo.

PORCIA
Doncs tement ja una desgracia, te prego que posis un bon vas de
ví del Rhin damunt la caixa oposada; així, encara que'l mateix
diable hi fos a dins, no dubto pas que ell la triarà. Faria tot
lo del món, Nerissa, primer que casarme ab una esponja.

NERISSA
No heu de tèmer res, senyora, que cap d'aquests nobles serà per
vós; tots m'han fet saber la llur resolució d'entornarsen al séu
país y de no alterarvos més ab ses atencions, a no esser que, per
obtenirvos, hi hagi un nou medi sense la tria de les caixetes
imposada pel vostre pare.

PORCIA
Encara que ma vida degués envellir com la de la Sibyla, jo
moriria casta com Diana si el ser d'un home no'm ve segons
l'últim volè del meu pare. Estic meravellada de la discreció
d'aquesta colla d'aspirants; no n'hi ha cap entre ells que jo no
vulgui ben lluny de mí y a Déu prego que a tots els concedeixi
bon viatge.

NERISSA
Us recordeu, senyora, d'un Venecià, sabi y valent a l'ensemps,
que en vida del vostre pare vingué aquí en companyia del marquès
de Montferrat?

PORCIA
Sí, sí, Bassanio! Me sembla que li deian aquest nom.

NERISSA
Aquest mateix, senyora; y entre tots els homes que'ls meus pobres
ulls han vist no'n recordo cap de més digne d'obtenir una dòna
hermosa.

PORCIA
No l'he oblidat y si el record m'es fidel, mereix les teves
alabances.

(Entra un Criat)

PORCIA
Parla! Què hi ha de nou?

EL CRIAT
Senyora, els quatre extrangers us demanan pera pendre comiat de
vós. Ademés ha arribat un correu que envia el príncep del Marroc,
avançant la nova de l'arribada del séu senyor que serà aquesta
nit mateixa.

PORCIA
Si ab tant de gust com veig marxar aquests quatre pogués veure
l'arribada del cinquè, cosa dolça seria pera mí la seva vinguda.
Però si tenint les qualitats d'un sant té la cara del color del
diable, m'agradaria més pera confessor que pera marit. Vina,
Nerissa. (al Criat) Passa al davant, estornell! Acabem de plantar
un aspirant al carrer y ja a la porta en truca un altre.

(Sen van)
I · II · III · IV · V · VI · VII · VIII · IX · X · XI · XII · XIII · XIV · XV · XVI · XVII · XVIII · XIX · XX
Personatges · Notes