win.cat
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License online at www.gutenberg.org

El Marxant de VeneciaEl Marxant de Venecia

Author: William Shakespeare
Translator: Joan Puig I Ferreter
Language: Catalan

Nota de la transcripció:
S'ha respectat la ortografia original, una mica erràtica a l'època d'aquesta edició

XVIII VENECIA
UNA SALA D'AUDIENCIA

(Entren El Dux, els Senadors, Antoni, Bassanio, Gracià, Salarino,
Solanio y d'altres.)

EL DUX
S'ha presentat, Antoni?

ANTONI
A les ordres de Vostra Mercè.

EL DUX
Apesarat estic per tu; has anat a raure ab un adversari de pedra,
ab un foll inhumà, un miserable, incapàs de sentir pietat y en
quin cor no hi arrela un brí de tendresa.

ANTONI
Sé que Vostra Mercè ha fet molts esforços pera apaibagar la seva
dura persecució, més com no minva el séu rigor y com no hi ha
medi legal per lliurarme dels atacs de la seva rencunia, jo oposo
la meva paciencia a la seva furia, y em revesteixo de tota la
calma del meu esperit per soportar la rabia y jou de la seva
ànima.

EL DUX
Que'l juheu se presenti davant del tribunal!

SOLANIO
A la porta s'espera; ara ve, mon senyor.

(Entra Shylock)

EL DUX
El pas obriu, que's posi davant nostre! Tothom creu, y jo també,
Shylock, que tu t'has volgut fingir pervers no més que fins a
l'hora del desenllàs, y que en aquell instant, donaràs proves
d'una indulgencia y pietat més extremades que ta crudeltat
aparenta. Se creu, doncs, que en lloc de reclamar la pena, o
sigui una lliura de carn d'aquest pobre marxant, no tant sols
renunciaràs a semblant desdita, sinó que corprès d'humana afecció
y tendresa, franc el faràs de mitja mota y ab cor apiadat
consideraràs quants desastres han caigut sobre d'ell, capassos
d'aterrar a un marxant de reis y de desvetllar la compassió en
els pits de bronzo, en els cors de marbre, a Turcs despiatats, a
Tartars ignorants de tota obligació d'afectuosa gentilesa. Tothom
aquí, espera una bona resposta, juheu.

SHYLOCK
Informada està Vostra Mercè de les meves intencions. Pel nostre
sant Sabath he fet jurament de no perdonar la desdita estipulada
en ma lletra. Si sem desatén, que'l mal recaigui sobre'ls vostres
privilegis y les llibertats de vostra ciutat! Me preguntareu
perque prefereixo una lliura de carnassa a tres mil ducats? An
això jo us respondré, solsament, que aquest es el meu gust. Que
no es una resposta? Suposeu que per casa meva corre una rata
que'm molesta y que a mi em plau donar dèu mil ducats pera ferla
emmatzinar!... Us convenç aquesta resposta? Hi ha qui no pot
sofrir que un porc respiri, altres que'n veient un gat ja's
desaforen, altres que no's poden retenir l'orina quan un sac de
gemecs els sona a l'orella; y així, la sensació, que es la
mestreça de la passió, la conduheix a mida de sos desigs o de ses
repulsions. Vetaquí, doncs, ma resposta: Així com no s'explica,
per cap raó fonamentada, perque a l'un l'esgarrifa'l crit del
porc, a l'altre'l gat inofensiu y casolà, a l'altre un sac de
gemecs que s'infla, y perque, tots obeint a una feblesa
inevitable, martiritzen an aquell que'ls ha martiritzat, jo,
igualment, per explicar la raó d'aquest crudel procès, no vull,
ni en puc donar cap altre, que l'antiga horror y conscient odi
que per Antoni sento... Aquesta resposta us acontenta?

BASSANIO
Home sense cor, no hi ha resposta que excusi la crudeltat ab
que't rabeges.

SHYLOCK
No estic obligat a plàuret ab la meva resposta.

BASSANIO
Maten tots els homes als sers a qui no estimen?

SHYLOCK
S'odía a un ser que mort no se'l vulgui?

BASSANIO
No tot agravi engendra fatalment l'odi.

SHYLOCK
Què! Te plauria sentir dues voltes el fibló d'una serp?

ANTONI
Recordeuvos, creieume, que discutiu ab el juheu. Tant valdria
encaminarvos a la platja y dir a la grossa mar que abaixés sa
natural alsaria; preguntar al llop perque fa belar l'ovella en
cerca de son anyell; voler obligar al pins de la montanya a no
cimbrejar llurs altes copes y a no brunzir quan pels oratges del
cel són agitades; tant us valdria empendre la més dura tasca, com
provar (doncs res hi ha més dur) d'entendrir aquest cor juheu.
Així demano que no se li ofereixi res més, que no's provi cap més
medi. Fòra aplaçaments! Acabin les argucies! Vinga a mí ma
sentencia, y al juheu sa requesta!

BASSANIO
Te dóno sis mil ducats en lloc dels teus tres mil.

SHYLOCK
Si cada hu d'aquests sis mil fos partit en sis y si cada part fos
un ducat, jo tampoc te'ls voldria; vull ma lletra y fòra.

EL DUX
Com pots esperar misericordia si tu no'n mostres gens?

SHYLOCK
Quin judici he de tèmer si no manco a la llei? Teniu vosaltres,
en vostres cases, gran nombre d'esclaus a qui feu treballar lo
mateix que a vostres goços, per la sola raó que'ls heu comprat...
Vindré jo y us diré: _Proclameulos lliures! Caseulos ab els
vostres fills! Per què'ls feu suar al pes de les càrregues?
Doneulos llits tant flonjos com els vostres! Menjars fins com els
vostres afalaguin llurs paladars!_ Y vosaltres me respondreu:
_Aquests esclaus són nostres..._ Doncs, bé, jo responc igual: la
lliura de carn que d'ell reclamo, prou cara l'he pagada; es meva,
y la vull. Si no me la doneu, ai de vostres lleis! Els decrets de
Venecia perden tota força! Demano justicia; l'obtindré? Responeu.

EL DUX
El meu poder me permet disoldre'l tribunal a no esser que
Bellario, sabi doctor que he enviat a cercar pera determinar
aquest cas, arribi avui mateix.

SALARINO
Missenyor, a fòra hi ha un missatger, recent arribat de Pàdua ab
una lletra del doctor.

EL DUX
Que's porti eixa lletra! Que vingui el missatger!

BASSANIO
Asserènat, Antoni! Vaja, amic meu! més coratge! Tindrà'l juheu ma
carn, ma sang, mos ossos, tot, abans que per mí s'escoli una gota
de ta sang.

ANTONI
Jo sóc l'ovella apestada del remat, la que cal matar. La fruita
més madura es la que més aviat cau a terra; deixeume caure. Lo
mellor que fareu, Bassanio, es viure per dictar el meu epitafi.

(Entra Nerissa disfressada d'escribà)

EL DUX
Veniu de Pàdua, de part de Bellario?

NERISSA
Sí, missenyor, Bellario envia'l séu salut a Vostra Mercè.

(Dóna una lletra al Dux)

BASSANIO
Per què tant vivament esmoles eixa fulla?

SHYLOCK
Per tallar lo que'm pertoca d'aqueix fallit.

GRACIÀ
No en el cuiro, sinó en el teu cor esmoles la teva arma, aspriu
juheu! Oh, no; no hi ha cap metall, ni la mateixa destral del
butxí, que sigui més tallanta que ta rencunia d'acer! Es que cap
preg no't pot commoure?

SHYLOCK
Cap que tu puguis imaginar.

GRACIÀ
Oh! dampnat siguis, inexorable cà! Mala justicia que't deix
viure! Tu em poses en perill de ferme perdre la fe y creure com
Pitàgores que les ànimes de les besties passen al cos de l'home.
Ton esperit ferésteg dava vida a un llop que fou penjat, per
haver degollat un home; y aquella ànima ferotge despresa de la
bestia s'allotjà dins teu quan eres en el ventre de ta heretja
mare! Tos apetits són els d'un llop, sanguinaris, famolencs y
furiosos.

SHYLOCK
Mentres ab tes injuries no'm raspis la firma d'aquesta lletra, no
danyaràs més que tos pulmons cridant tant fort. Referma el teu
esperit, bon jove, sinó rebrà una sotregada mortal... Aquí
justicia espero.

EL DUX
Aquesta lletra de Bellario recomana un jove y sabi doctor a
l'Audiencia. Aon se troba?

NERISSA
S'espera molt aprop d'aquí, per saber si vós el voleu admetre.

EL DUX
Ab tota l'ànima. Que tres o quatre de vosaltres surtin y un
acompanyament de gentilesa li improvisin! Tot esperant, el
Tribunal escoltarà la lletra de Bellario.

L'ESCRIBÀ, (llegint)
«Sàpiga Vostra Mercè, que la seva lletra m'ha trobat molt malalt;
però en el mateix instant que son missatger arribava, jo rebía
l'agradable visita d'un jove doctor de Roma que s'anomena
Baltasar. L'he informat de la causa pendenta entre el juheu y el
marxant Antoni. Hem fullejat abdós molts llibres. Ell us porta la
meva opinió; us la mostrarà refinada per sa propria ciencia, tant
extensa, que jo em quedaria curt al lloharla; y obeint a mos
precs, ell satisfarà en lloc meu les intencions de Vostra Mercè.
Que'ls anys que li manquen no el deixin mancat de la vostra alta
estima; no, per favor, car mai s'ha vist en un cos tant jove una
tant madura testa. Jo el deixo a vostre amable atenció, ben segur
de que la prova ha de sobrepujar a mes llohances.»

EL DUX
Sentiu lo que escriu el sabi Bellario; y suposo que aquest es el
doctor qui ve. (Entra Porcia, en habit de doctor juris) Doneume
vostra mà. Veniu de part del vell Bellario?

PORCIA
Sí, missenyor.

EL DUX
Són ben vingut aquí. Preneu el vostre lloc. Esteu informat del
cas ara present davant del Tribunal?

PORCIA
Conec a fons la causa. Quin es aquí el marxant, y quin es el
juheu?

EL DUX
Antoni, y vós també, vell Shylock, acosteuvos els dos.

PORCIA
Es Shylock vostre nom?

SHYLOCK
Shylock m'anomeno.

PORCIA
Intenteu un procès de ben extranya natura; mes haventvos colocat
de ple dins del nostre dret, les lleis de Venecia no poden
oposarse a la vostra demanda. (A Antoni) Sóu vós el sotmès a sos
rigors, no es cert?

ANTONI
Sí, segons ell.

PORCIA
Reconeixeu com vostra la lletra?

ANTONI
La regonec.

PORCIA
Doncs cal que'l juheu tingui clemencia.

SHYLOCK
En virtut de quin manament, si us plau?

PORCIA
No es cosa que's comandi la clemencia. Del cel devalla, com una
pluja suau, damunt del lloc aont impera; bàlsam de virtut doble
que fa bé a qui el prodiga y al socorregut. Es la força de les
forces. An els monarques, desde llur sitial, els escau mellor que
la corona. Llur ceptre representa la força del poder temporal, es
l'atribut de majestat y de temença del qual emanan el respecte y
terror que els reis inspiren. Més la clemencia plana per damunt
l'autoritat del ceptre; son sitial està en el cor dels reis, es
l'atribut del mateix Déu; y el poder terrenal que més a Déu
s'acosta es el que sab atemperar la justicia ab la clemencia. Per
lo tant, juheu, ab tot y apoiarte en la raó de la justicia,
considera lo següent: que ab l'estricte justicia cap de nosaltres
se salvaría. Demanem clemencia ab la pregaria y es la pregaria
qui ens condueix a tots a esser clements. Tot quan acabo de dir
es pera ablanir la justicia de la teva causa; si tu persisteixes,
el recte tribunal de Venecia no té més a fer que pronunciar sa
sentencia contra aquest marxant.

SHYLOCK
Que'ls meus actes recaiguin sobre el meu cap! Jo reclamo la llei,
la pena y la desdita en ma lletra estipulada.

PORCIA
Es que ell no està en disposició de tornarvos el diner?

BASSANIO
Sí, a fe. Jo li ofereixo davant del Tribunal; fins li doblo la
soma. Si això no es prou, jo em comprometré a pagarla dèu voltes,
donant com penyora mes mans, mon cap, mon cos. Si encara es poc
això, ben palesa es la mostra de que la maldat vol aterrar a
l'ignocencia. Jo us ho prego, per una volta trepitgeu la llei ab
la vostra autoritat. Davant de la gran justicia, cometeu una
injusticia lleu, y dompteu el crudel monstre de sa feresa.

PORCIA
Això no té d'esser: cap poder hi ha a Venecia que pugui trencar
un decret fixat. Constaria això com un precedent, y ab aquest
exemple, no pocs abusos trastornarien l'Estat. Això no pot esser.

SHYLOCK
Aquest jutge que ens ha arribat es un Daniel! Oh! sí, un Daniel!
No sabs, jove y sabi jutge, com t'honoro!

PORCIA
Ensenyeume la lletra, si us plau.

SHYLOCK
Teniula, reverendíssim doctor; teniula.

PORCIA
Shylock, aquí se t'ofereix triplicat ton diner.

SHYLOCK
Hi ha un jurament! Un jurament! Un jurament que jo he fet al cel!
Tacaria mon ànima ab un perjur? No, ni per tot Venecia.

PORCIA.
Doncs, siga! El venciment ha caigut; y legalment, ab eix paper,
el juheu pot reclamar una lliura de carn, que ell mateix deu
tallar de vora'l cor del marxant... Tingues clemencia; pren tres
cops ton diner y dígam que esqueixi la lletra.

SHYLOCK
Quan se m'hagi pagat conforme ab lo que ella dicta! Se veu que
sóu un jutge recte; coneixeu bé la llei; heu exposat netament el
cas: jo us encarrego, en nom de la llei que vós dignament
sosteniu, de procedir al judici. Us juro, per la meva ànima, que
cap paraula d'home pot ferme vacilar. Ma lletra es ma força.

ANTONI
Demano al Tribunal que dicti prompte el séu judici.

PORCIA
Sabeulo, doncs! (A Antoni) Oferir vostre pit a la seva arma.

SHYLOCK
Oh, noble jutge! Oh, excelent jove!

PORCIA
Doncs el comentari y esperit de la llei, en res s'oposen a la
pena estipulada clarament en aquesta lletra.

SHYLOCK
Es molt veritat! Oh, sabi jutge equitatiu! Quan més vell ets de
lo que sembles?

PORCIA, (a Antoni)
Mostreu el vostre pit nuu.

SHYLOCK
Cert, son pit; així ho diu la lletra. No es veritat, noble jutge?
Vora mateix del cor, són aquestes les mateixes paraules.

PORCIA
Exactes. Hi ha aquí una balança pera pesar la carn?

SHYLOCK
Jo en tinc una a punt.

PORCIA
Tingueu també un cirurgià, pagat per vós, Shylock, a fi d'embenar
la ferida per que ell no perdi sang fins a morir.

SHYLOCK
Això està especificat en la lletra?

PORCIA
No hi consta això, però què hi fa? Bò seria que ho fessiu per
caritat.

SHYLOCK
Trobo que no cal; no ho diu pas la lletra.

PORCIA, (a Antoni)
A veure, marxant, teniu quelcom pera dir?

ANTONI
Poca cosa. Estic dispost y armat perfectament. Doneume vostre mà,
Bassanio; adéu! No us entristiu, si per vós me veig reduit a tal
extrem, car la fortuna se mostra en aquest cas més indulgenta que
de costum. Ella força quasi sempre al desgraciat a viure més que
sa opulencia y a contemplar ab ulls llànguits y front arrugat
tota una època de pobresa; a mí m'escursa els dies penosament
llargs d'una semblant miseria. Encomaneume a vostra noble esposa:
conteuli, ab tots els accidents, la fi d'Antoni; dieuli lo molt
que us estimava; feu justicia al mort. Y quan li hagi estat
contada l'historia, que digui ella si no es veritat que Bassanio
ha tingut un amic! No us penediu d'haverlo perdut aquest amic,
que ell no's penedeix pas de pagar vostre deute. Espero tant sols
que'l juheu talli prou profondament, y a satisferlo vaig
desseguida ab tot el meu cor.

BASSANIO
Antoni, estic casat ab una dòna a qui vull tant com a ma propria
vida; però, ma vida mateixa, ma esposa, el món enter, no són pera
mi de més valúa que la teva existencia: estic dispost a perdreuho
tot, sí, a sacrificarho tot an aqueix monstre pera salvarte.

PORCIA
Poc agraida se us deuria mostrar vostra esposa, si us sentia fer
una semblanta oferta.

GRACIÀ
Jo us juro que estimo a la meva esposa; doncs bé, al cel la
voldria si pogués influir a que algun sant apaibagués aquest
juheu ferotge.

NERISSA
Feu bé de dirho lluny de sa presencia, altrament aquest desig
torbaria la pau de casa vostra.

SHYLOCK, (apart)
Quins marits, els cristians! Jo ting una filla; que Déu li dóni
per espòs un descendent de Barrabàs primer que un cristià. (En
veu alta, a Porcia) Malgastem el temps. Us prego que procediu a
la sentencia.

PORCIA
Tens dret a una lliura de carn d'aquest marxant. El Tribunal te
l'adjudica y la llei te la dóna.

SHYLOCK
Oh, jutge ponderat!

PORCIA
Y deus tallarla de son pit; la llei ho permet y el Tribunal ho
concedeix.

SHYLOCK
Oh, el sapient jutge! D'això en dic una sentencia! Vaja!
prepareuvos.

PORCIA
Atúrat un poc. No acaba tot aquí. Aquesta lletra no't dóna ni una
sola gota de sang. Els termes fidels són: _una lliura de carn._
Pren, doncs, lo que't pertoca, pren ta lliura de carn; més, si
tallantla, verses una sola gota de sang cristiana, tes terres y
tos bens, conforme a les lleis de Venecia, són confiscats a favor
de l'Estat venecià.

GRACIÀ
Oh, jutge ponderat! No sents, juheu?... Oh, el sapient jutge!

SHYLOCK
Això consta en la llei?

PORCIA
Tu mateix pots veure el text. Ja que tant reclames justicia,
justicia tindràs, pots estarne segur, y més de la que desitges.

GRACIÀ
Oh, el sapient jutge! Fíxathi bé, juheu!... Oh, el sapient jutge!

SHYLOCK
Així acepto l'oferta... Pagueume tres cops la lletra y en pau el
cristià!

BASSANIO
Aquí tens el diner.

PORCIA
Poc a poc! Tindrà el juheu plena justicia... Poc a poc!... Ningú
ens apressa! No fugirem de l'esperit de la lletra.

GRACIÀ
Oh, juheu! Quin jutge tant ponderat! Quin sapient jutge!

PORCIA
Prepàrat, doncs, a tallar la carn. No versis sang; no'n tallis
poc ni massa, sinó ben justa una lliura de carn. Si en talles més
o menys de la lliura justa, si aumentes o disminueixes el pes
convingut, encara que no més sigui de la vintèssima part d'un sol
trist gra, si la balança cau sols un cabell de l'un costat,
moriràs y seran confiscats tots els teus bens.

GRACIÀ
Oh, un segon Daniel! Un Daniel, juheu! Ara sí que't ting,
heretge.

PORCIA
Què esperes, juheu? Pren lo que't toca.

SHYLOCK
Doneume la mota y deixeu que me'n vagi.

BASSANIO
A punt la ting; prentla.

PORCIA
L'ha refusada en plena Audiencia. No tindrà més que lo que en
recte justicia li pertoca.

GRACIÀ
Un Daniel, ho repeteixo! un segon Daniel! Gracies, juheu, per
haverme fet de consueta d'eixos mots.

SHYLOCK
Què! Ni la trista mota em dareu?

PORCIA
Tindràs tant sols l'estipulada desdita. Prentla a tos danys y
perills, juheu.

SHYLOCK
Que la cobri el diable, en aquest cas! No m'aturo més temps a
discutir.

PORCIA
Espérat, juheu. La justicia no't deixa encara lliure: En les
lleis de Venecia consta que, si s'arriba a provar que un
extranger, directa o indirectament, atenta a la vida d'un
ciutadà, la persona menaçada s'incauta de la meitat dels bens del
ofensor; l'altra meitat passa a la caixa especial de l'Estat y la
vida del culpable resta a la mercè del Dux que'n disposarà a son
albir. Per lo tant, jo dic que tu't trobes en el cas previst, car
es de pura evidencia que indirecta y fins directament has atentat
a la propria vida del qui ara es defensa, y t'has atret la pena
fa poc dita. Flecta, doncs, els genolls y implora la gracia del
Dux.

GRACIÀ
Demana permís pera anar a penjarte. Més si els teus bens passen a
l'Estat, ni diners tindràs pera comprar una corda; caldrà, doncs,
que l'Estat te pengi a costa seva.

EL DUX
Pera que vegis quan difereix el teu sentir del nostre, te perdono
la vida abans de demanarmho. L'una meitat dels teus bens es pera
Antoni, l'altra passa a l'Estat; més el teu penediment pot
alleugerir la confiscació fins a una senzilla esmena.

PORCIA
De part de l'Estat, bé; no, de la part d'Antoni.

SHYLOCK
Fòra! preneu ma vida y tot, no'm perdoneu de res. Me deixeu sense
casa si us emporteu el séu sostén; me lleveu la vida prenentme
els medis de viure.

PORCIA
Quina mercè li acorda la vostra pietat, Antoni?

GRACIÀ
La mercè d'una forca, res més, en nom de Déu!

ANTONI
Que Missenyor, el Dux y tot el Tribunal se serveixin deixarli,
neta de tot recàrrec, la meitat dels séus bens. L'altra meitat
que me la deixi a mi a interès, y quan ell mori, jo consento en
restituirla al jove cavaller que no fa molt se li emportà la
filla. Imposo dues condicions an aquesta gracia: la primera, es
que's faci cristià al moment; la segona, es que, per acta extesa
davant del Tribunal, faci donació a son gendre Llorenç y a la
seva filla de tot quan al morir posseheixi.

EL DUX
Això farà, o jo li revoco la gracia que acabo d'otorgarli.

PORCIA
Hi consens tu, juheu? Què dius?

SHYLOCK
Hi consento.

PORCIA
Escribà, exteneu l'acta de donació.

SHYLOCK
Per favor, deixeume anarmen d'aquí; no'm trobo gens bé. Envieume
l'acta y la firmaré.

EL DUX
Vesten, més no deixis de firmarla.

GRACIÀ
Dos padrins tindràs a ton bateig. Ah! si jo hagués estat jutge,
prou n'hauries tingut una dotzena y que t'haurien acompanyat, no
a les fonts babtismals, sinó a la forca.

(Shylock sen va)

EL DUX, (a Porcia)
Us prego ab tota l'ànima, senyor, que vingueu a dinar a casa
meva.

PORCIA
Jo prego humilment a Vostra Mercè que em dispensi: cal que
retorni aquesta nit a Padua, y he d'empendre la marxa desseguida.

EL DUX
Me sab molt greu que'la manca de lleure us esclavitzi. Antoni,
retribuhiu com cal eix cavaller, car, al meu parer, li deveu
moltissim.

(El Dux, els Magnifics senadors y llur seguici, desapareixen)

BASSANIO, (a Porcia)
Digníssim cavaller, gracies al saber vostre, mon amic y jo ens
hem lliurat d'una pena crudel... Acepteu com honoraris els tres
mil ducats que's destinaven al juheu; gustosament us els oferim
pel vostre grat servei.

ANTONI
Y us devem, per sempre més, el nostre afecte y el nostre més
franc desprendiment.

PORCIA
Ben pagat es qui content resta. Jo estic content d'havervos
deslliurat y per lo tant per ben pagat me dóno. Mai mon ànima ha
estat més mercenaria que avui. Us demano tant sols que em
regoneixeu al trobarnos; bon dia tingueu y prenc comiat de
vosaltres.

BASSANIO
Car senyor meu, no m'es possible deixarvos sense insistir.
Acepteu un record de nosaltres; ja que no com salari, acepteulo
com tribut. Dues coses m'heu de concedir; si us plau: la primera
es que no'm refuseu; que em perdoneu, la segona.

PORCIA
Tant me forceu que us obeheixo. (A Antoni) Doneume els vostres
guants, y els portaré en memoria vostra. (A Bassanio) Per
l'afecció que em demostreu, aquesta anell aceptaré... no retireu,
no, vostra mà, que no us pendré res més; vostra amistat això em
refusa?

BASSANIO
Aquesta anell, oh, bon senyor? Si no val res aquesta anell!
Vergonya sentiria de donarvos tal cosa.

PORCIA
No vull res més que això; y ara, veieu? ja es una fantasia meva.

BASSANIO
Te una importancia pera mí que sobrepassa sa valúa. Jo faré fer
una proclama en cerca de la més preciosa tombaga de Venecia y us
l'oferiré; mes perdoneume, aquesta no puc.

PORCIA
Ja veig, senyor, que sóu lliberal... al oferir. Vós m'heu
ensenyat de cop a demanar y ara me sembla molt bé, que em voleu
ensenyar com s'ha de respondre al qui demana.

BASSANIO
Oh, senyor, aquesta anell me fou donada per ma esposa; y quan en
mon dit la posava ella mateixa, me feu jurar que mai devia
vèndrerla, donarla ni pèrdrela.

PORCIA
Aquesta excusa estalvia molts presents als homes. La vostra
esposa, al saber quant jo me la mereixo aquesta anell, hauria
d'esser folla per guardarvos rencunia eterna d'havermela donada.
Està bé. Que la pau us acompanyi!

(Porcia y Nerissa sen van)

ANTONI
Doneuli, mon Bassanio, la tombaga. A les recomanacions de la
vostra esposa poseuhi el contrapès dels seus servéis y de
l'amistat meva!

BASSANIO
Vés, corre, Gracià, y aconsegueixlo; dónali l'anell, y, si pots,
feslo venir a casa d'Antoni. Corre, fes via.

(Gracià sen va)

Anem tranquilament a casa vostra. Demà, de bon matí, volarem tots
dos cap a Belmont. Veniu, Antoni.
I · II · III · IV · V · VI · VII · VIII · IX · X · XI · XII · XIII · XIV · XV · XVI · XVII · XVIII · XIX · XX
Personatges · Notes