win.cat
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License online at www.gutenberg.org

El Marxant de VeneciaEl Marxant de Venecia

Author: William Shakespeare
Translator: Joan Puig I Ferreter
Language: Catalan

Nota de la transcripció:
S'ha respectat la ortografia original, una mica erràtica a l'època d'aquesta edició

XVII BELMONT
EN ELS JARDINS DE PORCIA

Entren Lancelot y Jèssica

LANCELOT
No hi ha dubte, no; perque mireu, dels pecats dels pares els
fills ne van geperuts; y es per això que jo tremolo per vós.
Sempre us he estat franc, que a no esser així no remouria en
vostre presencia aquest assumpte. Revestiuvos de coratge perque'm
sembla, en bona veritat, que esteu damnada. Sols resta una
esperança en vostre favor, y encara es una mena d'esperança
borda.

JÈSSICA
Dígam, si et plau, quina es aquesta esperança?

LANCELOT
En bona fe que sí; podeu confiar, en últim cas, que no heu estat
engendrada pel vostre pare y que no sóu la filla del juheu.

JÈSSICA
En efecte, aquesta sí que es una mena d'esperança borda. En
aquest cas, fóren els pecats de la meva mare els que caurien
sobre meu.

LANCELOT
Es cert, y per això jo temo que no sigueu damnada de pare y mare:
veieu com al fugir de Scila vostre pare, ensopego ab Caribde,
vostra mare. Vaja, que per tots dos costats esteu perduda.

JÈSSICA
El meu marit me salvarà, que m'ha fet cristiana.

LANCELOT
La veritat, això no el fa gens abonable; bé erem prou numerosos
els cristians; els justos que calien pera poder viure els uns
tranquilament vora dels altres. Aquesta empeltada de cristians
farà alsar el preu del porc: si tots n'hem de menjar, aviat ni
per un ull de la cara podrem gaudir d'una conna a la graella.

(Entra Llorenç)

JÈSSICA
Vaig a dir al meu marit aquestes paraules vostres, Lancelot; aquí
ve justament.

LLORENÇ
Me fareu tornar prompte gelós, Lancelot, si seguiu atraient la
meva dòna pels racers.

JÈSSICA
Ah! per nosaltres dos podeu estar tranquil, Llorenç que Lancelot
y jo no'ns avenim. M'ha dit ben clar que en el cel no hi ha
gracia pera mí, perque sóc filla d'un juheu, y gosa a dir que vós
sóu un home nefast a la Republica perque al convertir els juheus
en cristians, feu alsar el preu del porc.

LLORENÇ, (a Lancelot)
Més pla me sería a mi justificarme d'això davant de la Republica,
que a vós de l'arrodoniment de la negresa. Sóu vós qui heu
engreixat a la serventa moresca, Lancelot.

LANCELOT
Y es bò que guanyi en grossaria lo que pert en virtut. Això
demostra que la moresca no m'espanta.

LLORENÇ
Qualsevol beneit que se't presenti t'arma avui un jóc de
paraules! Me sembla que aviat serà el silenci el mellor encís de
l'esperit, y que sols els lloros tindran algun mèrit parlar. Vés,
estropell, entra a dir que's preparin pel dinar.

LANCELOT
Es per demés, senyor, tots tenen gana.

LLORENÇ
Bon Déu! estàs fet una estisora de les paraules! Dígalshi, doncs,
que preparin el dinar.

LANCELOT
També el dinar està preparat; el cobert haurieu de dir.

LLORENÇ
«Cobert» doncs, si així ho vols.

LANCELOT, (acotantse, el capell a la mà)
Oh, no; aquí, jo permaneixo descobert; sé quan us dec, senyor.

LLORENÇ
Un altre joc de paraules! Es què vols mostrarnos en aquest moment
tot el tresor de les teves gracies? Contesta planerament a mes
paraules senzilles. Vés dir a tos companys que posin el cobert a
taula, que comensin a servir y que nosaltres venim a dinar.

LANCELOT
Sí, senyor, servirem taula, y posarem el cobert dins del plat,
senyor; en quan a vós, senyor, vindreu a dinar quan així plagui a
vostre humor y fantasia!

(Sen va)

LLORENÇ
Visca'l bon seny! Y quina cua porten ses paraules! Aquest imbècil
ha allotjat tot un exèrcit de mots xirois en sa memoria; però
conec imbècils de més altura, que igualment que ell n'estan tots
armats, y que, per una paraula rara, estropellen el sentit comú.
Y el teu bon humor com va, Jèssica? Ja es hora que'm diguis el
teu parer, ma benaimada; què te'n sembla de l'esposa del senyor
Bassanio?

JÈSSICA
Sobrepassant tota llohança. Ja cal que'l senyor Bassanio visqui
sabiament, perque oferintli la seva esposa una tant gran
felicitat, trobarà les alegries del cel aquí a la terra y si no
les sab fruhir aquí baix, que no esperi pas retrobarles allà
dalt. Ah! si dos déus fessin an el cel una posta sobre la valúa
de dues dònes de la terra, y Porcia fos una d'elles, ja caldria
realsar de bell nou a l'altra, perque com Porcia no n'hi ha dues
en eix món tosc y pobre.

LLORENÇ
Tu tens en mí com a marit, lo que ella es com esposa.

JÈSSICA
Ja ho sembla! que sem pregunti a mí això.

LLORENÇ
Ja ho preguntaré més tard; primer anem a dinar.

JÈSSICA
Llorençó, dèixam alabarte ara que tinc gana.

LLORENÇ
No, fesme el favor, deixèm això y ho rependrem per sobre taula;
allí, dígam lo que vulguis, y ho digeriré tot alhora.

JÈSSICA
Molt bé, vull treureus la careta.

(Sen van)
I · II · III · IV · V · VI · VII · VIII · IX · X · XI · XII · XIII · XIV · XV · XVI · XVII · XVIII · XIX · XX
Personatges · Notes