win.cat
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License online at www.gutenberg.org

El Marxant de VeneciaEl Marxant de Venecia

Author: William Shakespeare
Translator: Joan Puig I Ferreter
Language: Catalan

Nota de la transcripció:
S'ha respectat la ortografia original, una mica erràtica a l'època d'aquesta edició

XV VENECIA
UN CARRER

(Entren Shilock, Salarino, Antoni y un Guarda)

SHYLOCK
Guarda, no li treieu pas l'ull de sobre... Que no sem parli de
compassió... Mireusel l'imbècil que deixava diners sense interès!
No li treieu pas l'ull de sobre, guarda.

ANTONI
No obstant, escóltam, bon Shylock.

SHYLOCK
Jo reclamo ma lletra: no insisteixis per ella, he jurat que ma
lletra me seria pagada. Tu m'has tractat de goç sense motiu;
doncs bé! ja que sóc un goç no't fihis de mos uials. El dux me
farà justicia. Molt m'extranya, guarda infidel, que hagis caigut
en la temptació de creurel y sortir ab ell de presó.

ANTONI
Te prego que m'escoltis.

SHYLOCK
Jo reclamo ma lletra, a tu no vull sentirte; jo reclamo ma
lletra, es inútil que parlis més. De mi no'n fareu un d'aquests
bonassanos d'ulls contrits, que dobleguen el cap, sospiren,
s'entendreixen y es corven a la voluntat dels cristians. No vull
que'm segueixis; no demano paraules, no vull més que ma lletra.

(Shylock sen va)

SOLANIO
Més ferotge mastí no s'ha vist mai entre homes.

ANTONI
Deixemlo; no el seguiré més ab pregs inútils. Atenta contra ma
vida, prou sé per quin motiu: sovint jo he salvat de ses
persecucions a molta gent qui ha vingut a implorarme; d'aquí ve
el séu odi.

SOLANIO
Estic segur que'l dux no aceptarà com vàlit el vostre compromís.

ANTONI
El dux no pot trencar el curs de la llei. No's poden desatendre
les garanties que'ls extrangers troben entre nosaltres a Venecia,
sense que la justicia de l'Estat resti compromesa als ulls dels
marxants de totes nacions que ab llur comerç fan l'esplendor de
la ciutat. Que vingui, doncs, lo que hagi de venir! Mes m'han
deixat tant extenuat aquestes pèrdues y angunies que ab prou
feines si tindré una lliura de carn pera satisfer demà a mon
sanguinari acreedor. Anem, guarda, en avant!... Déu vulgui que
Bassanio vingui a véurem pagar el séu deute y en pau tot lo del
món.

(Sen van)
I · II · III · IV · V · VI · VII · VIII · IX · X · XI · XII · XIII · XIV · XV · XVI · XVII · XVIII · XIX · XX
Personatges · Notes