win.cat
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License online at www.gutenberg.org

El Marxant de VeneciaEl Marxant de Venecia

Author: William Shakespeare
Translator: Joan Puig I Ferreter
Language: Catalan

Nota de la transcripció:
S'ha respectat la ortografia original, una mica erràtica a l'època d'aquesta edició

XII BELMONT
EN EL PALAU DE PORCIA


(Entra Nerissa, seguida d'un criat)

NERISSA.
Cuita! cuita! descorre les cortines a l'instant, per favor, que'l
Príncep d'Aragó acaba de jurar y ve desseguida a provar fortuna.

(Musica de corns)

(Entren El Príncep d'Aragó, Porcia y llurs seguicis)

PORCIA
Mireu: aquí hi ha les arques, noble príncep, si esculliu la que
guarda mon imatge, nostra festa nupcial serà prompte celebrada,
més si sóu dissortat, ja cal que sense planys ni discursos de cap
mena, us disposeu a partir immediatament.

EL PRÍNCEP
El meu jurament me força a tres coses: per de prompte, mai
revelar a ningú l'arca per mí escullida; després, mai pretendre
una dòna pera casarmhi, si erro l'arca bona, y per fí, deixarvos
a l'instant, si la sòrt no m'acompanya.

PORCIA
Aquestes són les condicions a les quals jura sometres aquell qui
s'aventura a possehir ma pobra persona.

EL PRÍNCEP
Dispost hi estic. Que la fortuna realci les meves esperances!...
Or, plata y plom groller. _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar
tot lo que té_. Cal que facis més bona cara abans que jo dóni o
aventuri res per tu! Què diu l'arca d'or? Ah! Veiam! _Qui
m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen_. Lo què molts
homes desitgen? Aquest _molts_ potser designa la folla multitut
qui es deixa enganyar per les apariencies; qui judica per lo que
enlluerna sa mirada, qui no sab veure l'interior de les coses,
com el falsiot que fa son niu a la vista de tothom, a l'aire
lliure, part defòra del mur, al mateix indret del perill. Jo,
doncs, no vull escullir lo que molts homes desitgen, perque no
vull anar de parella ab els esperits vulgars ni confòndrem ab les
barbres multituts. A tu, a tu vaig ara, reliquiari de plata!
Dígam novament quina es la teva divisa: _Qui m'esculleixi
obtindrà lo que's mereix_. Ben dit. En efecte, qui voldria abusar
de la fortuna obtenint honors mancats del sagell del mèrit? Que
ningú tingui la presompció de revertirse ab immerescudes
dignitats! Ah! si els imperis, els graus, les places, no
s'obtinguessin a força de corrupció; si els honors purs fossin
comprats no més al preu del propri mèrit, quanta gent núa veuriem
ben abrigada y quants que avui manen serien manats! Quan d'agram
rossegaire s'arrebassaria del bon grà de l'honor! Y quantes
llevors de noblesa, espigolades en els femers y en el rebutg dels
temps, treurien magnifica brostada!... Però anem a escullir. _Qui
m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. Jo preng lo que'm
mereixo. Doneume la clau d'aquesta arca, que aquí obro la porta a
la meva fortuna.

(Obra l'arca de plata)

PORCIA
Lo que hi trobeu no mereixía tant llarga espera.

EL PRÍNCEP
Què veig! El retrat d'un estúpit fent ganyotes qui m'allarga un
paper! Vaig a llegirlo. Que poc t'assembles a Porcia! Que
diferent ets de lo que jo esperava, de lo que jo mereixia! _Qui
m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. No mereixia altra cosa
que un cap d'idiota? Es aquest el preu equitatiu dels meus
mèrits?

PORCIA
El jutge y el culpable no poden ocupar el mateix lloc: són dos
papers de naturalesa oposada.

EL PRÍNCEP
Què diu aquí?

El foc m'ha trempat set voltes;
set voltes deu ser provat
per no esser erroni, el judici.
Una mena de gent hi ha
que no més abraça ombres,
y ombra es llur felicitat.
Ja ho sé que en eix món hi ha tontos
com jo, per fòra brillants.
L'esposa que a vós us plagui
meneu al llit, mes mon cap
serà y es símbol del vostre.
Ab això, aneusen, si us plau.

Com més aquí m'estés, més lleig paper hi faria. Ab una testa
d'idiota havia vingut a galantejar, més ara men vaig, ab dues.
Adéu, dòna encisera! Cumpliré mon jurament y soportaré ab
paciencia la meva desgracia.

(El Príncep d'Aragó sen va ab el séu seguici)

PORCIA
Mireu el papelló, com s'ha cremat al llum! Oh! aquests tontos
carregats de reflexions! Quan se decideixen a obrar tenen el dò
de malversarho tot ab llur sapiencia.

NERISSA
No es cap disbarat el vell proverbi: forca y casori, coses del
destí!

PORCIA
Anem! clou les cortines, Nerissa.

(Entra un missatger)

MISSATGER
Missenyora aont es?

PORCIA
Aquí. Missenyor, què vol?

MISSATGER
Senyora, acaba d'arribar a la vostra porta un jove venecià, qui
precedeix y anuncia la vinguda del séu amo. Porta de part d'ell
substancials homenatges, compresos en presents de gran valúa,
ademés dels compliments y frasseigs de la més fina gentilesa. No
he vist mai un embaixador d'amor tant proprici: cap dia d'abril
ha anunciat tant delitosament la vinguda de l'abundós estiu com
aquest herald la vinguda del séu amo.

PORCIA
Prou, prou, no parlis més! Mitg temo que aviat no'm diguis que es
un dels teus parents, quan així dispendíes ta verbositat de les
grans festes pera lloarlo. Vina, vina, Nerissa; el temps me manca
pera veure aquest lleuger correu de Cupidó que tant apunt arriba.

NERISSA
Mestre Amor vulgui que siga Bassanio.

(Sen van tots)
I · II · III · IV · V · VI · VII · VIII · IX · X · XI · XII · XIII · XIV · XV · XVI · XVII · XVIII · XIX · XX
Personatges · Notes