win.cat
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License online at www.gutenberg.org

El Marxant de VeneciaEl Marxant de Venecia

Author: William Shakespeare
Translator: Joan Puig I Ferreter
Language: Catalan

Nota de la transcripció:
S'ha respectat la ortografia original, una mica erràtica a l'època d'aquesta edició

XI VENECIA
UN CARRER


(Entren Salarino y Solanio)

SALARINO
Sí, company, te dic que he vist a Bassanio ferse a la vela;
Gracià s'ha embarcat ab ell, més estic segur que Llorenç no els
acompanya.

SOLANIO
Aquest coquí de juheu, ab els séus crits, ha desvetllat al dux
qui ha anat ab ell a regirar l'embarcació de Bassanio.

SALARINO
Ha fet tard; la nau ja brandava a tota vela. Però al dux se li ha
fet creure que Llorenç y la seva aimada Jèssica han sigut
descoberts, junts, en una góndola, y ademés, Antoni li ha
confirmat també que'ls dos amants no eren al navili de Bassanio.

SOLANIO
Mai en ma vida he vist furia tant desordenada, tant folla, tant
extranya, tant incoherenta com la que aquest goç de juheu
mostrava pels carrers: _Ma filla! Els meus ducats! Oh! la meva
filla fugada ab un cristià! Oh! els meus ducats en mans
cristianes! Justicia! La llei! Mos ducats y ma filla! Un sac
ple... no! no!... dos sacs plens de ducats, de ducats dobles, a
mi robats per la meva filla! Y de joies!... Dues pedres, dues
precioses y riques pedres robades per la meva filla... Justicia!
Que's trobi la filla! Ella té les pedres y els ducats!_

SALARINO
Y ja totes les criatures de Venecia el segueixen cridant: _Ohé!
sa filla, ses pedres, sos ducats!_

SOLANIO
Ja cal que'l bon Antoni sigui exacte al dia del venciment, sinó
ho pagarà ell tot això.

SALARINO
Diable! ara m'hi feu pensar, vós; un Francès ab qui jo parlava
ahir, me deia que en l'estreta mar que separa la França de
l'Anglaterra, un vaixell de la nostra ciutat havia anat a fons ab
sa opulenta càrrega. Desseguida, al dirme això, vaig pensar ab
Antoni y en mon interior desitjava que no fos un dels séus.

SOLANIO
Deurieu dirho an ell lo que sabeu; més sense brusquetat, pera no
afligirlo.

SALARINO
No hi ha un home mellor en tota la terra. He vist com se despedia
de Bassanio. Aquest li deia que s'apressaria a tornar quan més
aviat possible. Ell li ha respost: _No ho feu pas, Bassanio, no
vull que pera mi violenteu les coses, al contrari, espereu que'l
temps les hagi madurades. Y en quan a la lletra que jo he firmat
al juheu, que'l vostre pensament d'enamorat no sen ocupi. Esteu
alegre, consagreuvos tot al vostre festeig y a l'assegurança del
vostre amor per les demostracions que us semblin més
convincentes_. Dit això, els ulls plens de llàgrimes, ha girat la
testa, y d'esquena mateix, allargant el braç, ha pres la mà de
Bassanio, retenintla ab infinita tendresa entre les seves.
Aleshores, s'han separat.

SOLANIO
Diria que sols per Bassanio estima la existencia. Creume, anemlo
a trobar y ab alguna distracció esvahimli la melancolia que ell
mateix se dóna.

SALARINO
Sí, anem.

(Sen van)
I · II · III · IV · V · VI · VII · VIII · IX · X · XI · XII · XIII · XIV · XV · XVI · XVII · XVIII · XIX · XX
Personatges · Notes