win.cat
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License online at www.gutenberg.org

El Marxant de VeneciaEl Marxant de Venecia

Author: William Shakespeare
Translator: Joan Puig I Ferreter
Language: Catalan

Nota de la transcripció:
S'ha respectat la ortografia original, una mica erràtica a l'època d'aquesta edició

X BELMONT
EN EL PALAU DE PORCIA

(Musica de corns. Entren Porcia y El Príncep del Marroc, ab llurs
seguicis.)

PORCIA
En avant! Descorreu les cortines y mostreu al noble príncep les
distintes arques. (Al Príncep) Ara, esculliu.

EL PRÍNCEP
La primera es d'or y porta aquesta inscripció: _Qui m'esculleixi
guanyarà lo que molts homes desitgen_. La segona, tota de plata,
ofereix aquesta promesa: _Qui m'esculleixi obtindrà lo que's
mereix_. La tercera, de plom comú, porta una divisa grollera com
el séu metall: _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que
té_. Cóm sabré jo si esculleixo la bona?

PORCIA
Una d'elles guarda el meu retrat, príncep; si us el feu vostre,
també jo us perteneixo.

EL PRÍNCEP
Que guihi un déu la meva elecció! A veure: Vull tornar a llegir
les inscripcions. Què diu aquesta arca de plom? _Qui m'esculleixi
deu dar y aventurar tot lo que té_. Donarho tot... Y per què? Per
plom! Aventurarho tot per plom? Aquesta arca es perillosa. Els
homes que tot ho aventuren, ho fan solament ab l'esperança de
majors beneficis. Una ànima d'or no's deixa enlluernar per un
metall de rebutg; així es que jo no vull donar ni aventurar res
pel plom. Què diu l'argent de virginal color? _Qui m'esculleixi
obtindrà lo que's mereix_. Lo que's mereix?... Poc a poc,
marroquí; pesa ab imparcialitat el teu valer; si t'evalues per la
propria estima, de bastant ets mereixedor; més esser mereixedor
de bastant, es lo suficient pera pretendre aquesta bellesa? Y ab
tot, dubtar del meu mèrit, representaria, pera mí, una covarda
retirada. _Lo què jo mereixo?_ Es an ella! La mereixo per
l'altesa del meu naixement, per la meva riquesa, per les meves
dots, pel segell que em dóna l'educació, y sobre tot, pel meu
amor!... Veiam! y si sense mirar més escullís aquesta?... Llegim
una altra volta la sentencia grabada en l'or: _Qui m'esculleixi
guanyarà lo que molts homes desitgen_. No hi ha dubte! Es la
noble dama! Tothom la desitja; de les quatre parts del món se ve
a besar el tabernacle de la santa mortal que aquí se respira. Els
deserts de l'Hircania, les amples solituts de l'immensa Arabia,
són ara un encreuhament de rutes obertes pels prínceps que
visiten la bella Porcia! El reialme de les ones, quina cresta
ambiciosa escumeja contra'l cel, no es un aturador pels
llunyadans pretendents: com un xaragall el passen pera veure la
formosa Porcia. Una d'aquestes arques guarda sa divina imatge. Es
provable que sigui la de plom? Fóra un sacrilegi eix pensament
groller; brutalitat molt grossa ja sería donarli per llit de mort
aquesta obscura tomba!... Puc crèurela reclosa aquí en la plata,
menys preciosa dèu voltes que l'or pur? Oh, pensament culpable! A
una tant rica perla, al menys li cal una montura d'auri metall.
Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una
figura d'angel, més solament està esculpida a la superficie,
mentres que aquí es a dins, en un llit d'or, que l'angel reposa.
Doneume la clau. Escullo aquest, que passi lo que vulgui.

PORCIA
Aquí teniu la clau, preneula, príncep, y si el meu retrat es a
dintre, jo sóc vostra.

(Obre l'arca d'or)

EL PRÍNCEP
Oh, infern! Què es això? Una calavera que té un paper enrotllat
en una de ses conques. Llegimlo:

No es pas or tot lo que lluu,
sovint ho haveu sentit dir;
molts homes vènen llur vida
sols per contemplar mon brill.
Tanquen les daurades tombes
misèrrims cucs en llur si;
si haguessiu sigut discret,
lo mateix que sóu ardit;
de cos jove y vell de pensa,
ara en aquest pergamí
no hi tindrieu la resposta.
Adéu! Mon comiat es trist.

Ben trist, en veritat. Penes perdudes! Adéu, tu, flama
abrusadora! Salut a la desesperació gelada! Porcia, adéu! Massa
afligit me sento pera allargar una tant penosa separació. Així
sen van els dissortats.

(Sen va)

PORCIA
Alegra deslliurança! Anem, tanqueu les cortines! Que tots els del
séu color esculleixin ab igual fortuna!

(Sen van tots)
I · II · III · IV · V · VI · VII · VIII · IX · X · XI · XII · XIII · XIV · XV · XVI · XVII · XVIII · XIX · XX
Personatges · Notes