win.cat
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License online at www.gutenberg.org

El Marxant de VeneciaEl Marxant de Venecia

Author: William Shakespeare
Translator: Joan Puig I Ferreter
Language: Catalan

Nota de la transcripció:
S'ha respectat la ortografia original, una mica erràtica a l'època d'aquesta edició

I VENECIA
L'AGENCIA DE COMERÇ D'ANTONI

(Entren Antoni, Salarino y Solanio)

ANTONI
En bona fe, no sé esplicarme la raó de la meva tristesa. Me
preocupa, y a vosaltres també, segons diheu. Mes no puc endevinar
com m'ha vingut, perque de mí s'ha apoderat, d'aon naix, ni de
quina fusta es feta. Lo cert es que'm té aturdit fins a tal punt,
que quasi jo mateix me desconec.

SALARINO
Es que el vostre pensament, voleiant per l'Occeà, segueix les
vostres naus, riques senyores de les onades, ab ses veles
magestuoses; o, més ben dit encara, ornaments movibles de la mar
que passan brandant triomfalment ses ales de tela, vora les
humils barques mercants, y en reben sa gentil reverencia.

SOLANIO
Creieume, senyor, que si jo veiés els meus interessos en semblant
perill, una gran part del meu cor sensible volaria darrera les
meves esperances. Y no pararia d'estirar brins d'herba pera saber
d'aon bufa'l vent, d'observar en els mapes els ports y els molls;
y tot quant, per les meves suposicions, me fes tèmer una
desgracia pels meus barcos, me seria un motiu de tristesa.

SALARINO
El meu propri buf, al refredar ma sopa, me faria esgarrifar ab el
pensament del gran mal que un vent massa fort pot causar en el
mar. No podria veure escòrrers un gra d'arena del rellotge, sense
pensar ab els baixos fonds, ab els bancs de sorra; sense veure el
meu hermós _Sant Andreu_ encallat, ab son arbre mestre més baix
que la quilla com si volgués besar la seva tomba. Podría per
ventura anar a l'iglesia y, devant del sant edifici de pedra, no
pensar de sobte ab aquells rocams temibles que no més en tocant
el flanc de la meva nau l'esbotzarien... derramant totes les
meves especies per les ones de crestes bramadores que
s'engalanarien ab les meves sedes? Me fóra això possible sense
tremolar per tota aquesta opulencia que en un instant pot esser
reduhida a no res? Es que puc aturar el pensament en aital
pensament sense pensar que una semblant inquietut m'entristiria
en gran manera? Vaja, no diguem paraules vanes. Jo afirmo que si
Antoni no está alegre, es perque té'l pensament posat en les
seves mercaderies.

ANTONI
No, creieume: gracies a la fortuna, els meus embarcs no estan
aventurats en una sola cala, ni en un sol punt; y no tots els
meus bens estan exposats als etzars d'aquesta anyada. No són,
doncs, les meves especulacions que'm posen trist.

SALARINO
Serà que esteu enamorat?

ANTONI
Fòra! Fòra!

SALARINO
Tampoc enamorat? Aleshores digueu que si esteu trist es perque no
esteu alegre; us seria igualment fàcil riure y saltar y dir que
esteu alegre perque no esteu trist. Per Jano el de les dues
cares! Mireu que la naturalesa engendra en aquests temps uns
tipus ben extranys! Els uns guinyen l'ull eternament rient com
lloros al sò del sac de gemecs; els altres posan una cara tant
macilenta y agra que no us ensenyarien les dents a través d'una
rialla, encara que'l mateix Nestor els jurés que la gresca fa
partir de riure.

(Entren Bassanio, Llorenç y Gracià)

SOLANIO
Mireu qui s'acosta: Bassanio, el molt noble parent vostre, ab
Llorenç y Gracià. Adéu! Us deixem ab més bona companyia.

SALARINO
Hauria restat ab vós fins a tant que us hagués vist l'ànima
alegra, però com que us venen amics mellors que jo, men vaig.

ANTONI
Molt agradósa m'es la vostra voluntat. Jo'm penso, per això, que
si us en aneu es perque'ls vostres negocis us reclamen y
aprofiteu l'ocasió pera deixarme.

SALARINO
Bon dia, molt senyors meus!

BASSANIO
Quin dia s'ha de riure, bona gent? Digueume, quan, senyors? Us
aneu tornant massa esquerps. Té d'anar sempre així la cosa?

SALARINO
Posèm els nostres esplais a la mercè dels vostres.

(Sen van Salarino i Solanio)

LLORENÇ
Bassanio, senyor meu, ara que ja heu trobat a Antoni, nosaltres
dos us deixarem. Però us prego que no oblideu la vostra promesa
de trobarnos per l'hora del dinar.

BASSANIO
No mancaré.

GRACIÀ
Diria que no esteu gaire content, Antoni. Us pesen massa les
preocupacions d'aquesta vida; heu de pensar que la perdeu
comprantla a cost de massa afanys. Creieume, no sóu, avui, ni
l'ombra de lo que fòreu.

ANTONI
Jo prenc el món per lo que es, Gracià; un teatre aon cadascú dèu
jugar el séu paper, y el meu es l'estar trist.

GRACIÀ
Pel meu compte, doncs, el paper de boig! Que les arrugues de la
vellesa'm surtin a força d'alegria y de rialles! Més me plaurà
sentirme les entranyes bullentes de ví que'l cor glassat ab
sospirs malagradosos! Per què un home ab el cos ple de sang
xardorosa hauria de semblarse al séu avi, emmotllat en guix? Per
què dormir quan estàs despert, y esgrogueirte y fóndret de mal
humor? Escolta, Antoni, jo t'estimo, y ara parla la meva amistat:
hi ha una mena d'homes, qual rostre de color de cera sembla un
llac d'aigües putrefactes, que expressament se't mostren immòvils
y seriosos per emmantellarse ab una reputació de sabiesa, de
gravetat y de profondor y que semblen dirte: _Jo sóc micer
l'Oracle; quan jo obro els llavis, que cap goç no lladri!_ Oh,
bon Antoni! Quants ne conec que passan per sabis no més perquè
callan sempre, y estic ben segur que si obrien la boca farien
tornar mal parlats als séus oients, obligantlos a tractar al
pròxim imbècil! Un altre dia m'extendré més. Creume, no vulguis
pescar ab l'esqué de la melancolia, la reputació, aquest gojó
dels tontos!... Anem, bon Llorenç... A reveure!... En havent
dinat acabaré el sermó.

LLORENÇ
Anem. Us deixem fins a l'hora del dinar. A mí sí que'm toca fer
de sabi mut; aquest Gracià no'm deixa obrir mai boca.

GRACIÀ
Bona l'hem feta! Sigues, per dos anys més encara, el meu company
fidel, y ni tu mateix recordaràs el sò de la teva veu.

ANTONI
Adéu! A la vostra escola me farieu tornar garlaire.

GRACIÀ
Mellor, en bona fe!... car el silenci es cosa que sols escau a
les llengües en salmorra o a les verges fredament castes.

(Sen van Llorenç y Gracià)

ANTONI
Hi trobeu un sentit en tot això?

BASSANIO
Gracià es l'home de Venecia que té més gracia en dir abundoses
frevolitats. Els séus acerts són com dos grans de blat perduts en
dos quarters de pallús; els cercareu tot un dia pera trobarlos y
quan els tindreu, no valdran la pena d'haverlos cercat.

ANTONI
Bé, digueume ara quina es aquesta dama a la qual heu promès un
secret pelegrinatge? M'heu assegurat que avui men parlarieu.

BASSANIO
Vós no ignoreu, Antoni, el mal estat en que he posat la meva
fortuna, ostentant per cert temps un luxo excessiu que les meves
rendes no m'han permès fer durar. No'm queixo de no poder seguir
ab la brillantor passada; la meva gran inquietut es lliurarme
honradament dels deutes, més que regulars, als quals m'ha lligat
la meva joventut, un xic massa pròdiga. Es a vós, Antoni, a qui
més dec en diners y en afecte; y en virtut de la vostra afecció
me decideixo a comunicarvos els plans y projectes que he fet pera
lliurarme dels meus deutes.

ANTONI
Jo us prego, Bassanio, que'm feu sabedor dels vostres plans; y
si, com totes les vostres accions, segueixen l'honrada via, podeu
estar segur que la meva bossa, la meva persona, els meus darrers
medis, estan a cor-obert a la vostra disposició.

BASSANIO
Quan essent colegial perdia una fletxa, tot seguit ne tirava una
altra en la mateixa direcció y d'igual distancia y la seguia ben
atent ab la mirada pera veure si trobava la primera, y
aventurantne dues, esdevenia sovint que dues ne cullia. Per
l'exemple que us trec de l'infantesa veureu quan candorós es mon
intent. Jo us dec molta cosa y per les meves turbulencies de
jove, està perdut tot lo que us dec; però si vós esteu d'acord en
engegar una segona fletxa, en igual sentit que la primera, com
que jo seguiré'l séu vol atent, no dubto mica de trobarles totes
dues, y quan no, de portarvos la segona, tot quedant vostre molt
agrait deudor per la primera.

ANTONI
Vós qui em coneixeu, no haurieu de tantejar la meva amistat
enginyosament com si dubtessiu d'ella. Y m'agravien més els
vostres dubtes, posant en interrogació mon ferm desprendiment,
que si m'haguessiu malversat tot lo que tinc. Vós que sabeu lo
que us convé y lo que jo puc, digueume desseguida lo que dec fer
y ho faré. Així, parleu.

BASSANIO
Hi ha a Belmont una rica pubilla d'una tal bellesa, que les més
rares virtuts abrillanten; jo dels séus ulls he rebut ja dolços
missatges muts. S'anomena Porcia, y en res es inferior a la filla
de Cató, la Porcia de Brutus. No ignora l'univers el séu valer,
car els quatre vents li envien galans ilustres de tots costats;
sa cabellera radianta cau sobre ses espatlles com una pluja d'or
y es ella qui fa de sa finca de Belmont una segona platja de
Colcos, aont els Jàsons s'aturan pera conquerirla. Oh, Antoni,
amic meu. Si jo tingués solsament els medis pera sostenir la
rivalitat ab ells, tant venturosa'm parla la meva ànima, que'l
triomf hauria d'esser, sens dubte, meu.

ANTONI
Ja sabs que la meva riquesa es tota pel mar; jo no compto ab
diners ni ab medis de reunir de sobte una grossa cantitat. Però
vés, prova, mira quan pot el meu crèdit a Venecia. Jo estic
disposat a exprèmel fins a l'últim escut per que tu ten vagis ben
equipat a Belmont, vora la bella Porcia. Vés, cerca, jo cercaré
per la meva part, y estic segur que trauré diners de la confiança
o de la simpatia que inspiro.

(Sen van)
I · II · III · IV · V · VI · VII · VIII · IX · X · XI · XII · XIII · XIV · XV · XVI · XVII · XVIII · XIX · XX
Personatges · Notes